L'escriptor valencià Josep Franco ha estat guardonat amb el Premi Andròmina de Narrativa per la novel·la La vida és dura, una metàfora sobre el paper de l'intel·lectual en l'època contemporània i les seves dificultats, que ha estat reconeguda en aquesta 45a edició dels Premis Octubre, que s'han lliurat aquest dissabte en el marc d'un sopar literari a l'Hotel Astòria de València. 

Franco (Sueca, 1955) ha explicat que La vida és dura vol ser un homenatge a les persones que l'han influït en la seva trajectòria, com Joan Fuster o Josep Palacios, però també a totes les persones que han intentat viure de l'art, malgrat la seva dificultat. Franco ha afegit que ha intentat abocar al llibre totes les coses que li ha anat "proporcionant la vida fins ara". La novel·la està protagonitzada per un pintor que treballa fins que assoleix l'èxit internacional. La situació, però, es complica per una sèrie de circumstàncies que l'obliguen a marxar a Colòmbia. La novel·la tracta sobre el procés de cansament de la seva feina intel·lectual i de com el pintor arriba a fer obres de caritat.

Un assaig sobre Estat Islàmic 

En la modalitat d'assaig, el lleidatà Joan García del Muro ha obtingut el Premi Joan Fuster amb el llibre Soldats del no-res, que reflexiona sobre les motivacions dels joves occidentals que abandonen la seva vida per lluitar amb Estat Islàmic. 

Soldats del no-res reflexiona sobre què és el que empeny joves europeus amb una vida occidental a lluitar amb l'Estat Islàmic. García del Muro ha explicat en roda de premsa que al seu assaig volia fugir del plantejament "còmode" del xoc de civilitzacions perquè hi ha "trets inquietants" en els autors dels atemptats a París o Niça com el seu poc seguiment dels preceptes islàmics. L'autor ha indicat que no es tracta tant d'una radicalització de l'islamisme sinó d'una "islamització de la radicalitat" i de com la buidor existencial omple els joves occidentals que van lluitar a l'Estat Islàmic. García del Muro ho ha resumit en una frase de Simone Weil, que ha fet servir com a cita inicial del seu llibre: "El totalitarisme no és tant un ofegador de pensament lliure, sinó que és l'absència de pensament lliure el que afavoreix el totalitarisme".

Un poemari sobre la insuficiència del llenguatge

El Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia se l'ha emportat el valencià Ruben Luzón per l'obra Alguna cosa, un poemari que parla sobre la insuficiència del llenguatge, que mai arriba on voldria arribar. Luzón (València, 1982), ha explicat que els seus poemes intenten utilitzar la paraula per arribar més enllà i que parlen sobre la insuficiència del llenguatge i de com aquest intenta buscar, anar cap endavant però mai no arriba on voldria. Luzón ha dit que aquest guardó li permetrà continuar amb la seva progressió i continuïtat i que a Alguna cosa ha volgut expressar com "l'aventura personal de voler arribar a algun lloc".

És la segona vegada que Josep Franco i Joan García del Muro són premiats als Octubre. Franco va obtenir l'Andròmina 1983 amb Calidoscopi i García del Muro va guanyar el Joan Fuster d'Assaig 2003 amb Ficcions còmplices.

Un total de 155 originals s'han presentat en aquesta 45a edició dels Premis Octubre, quatre més que l'any passat i 40 més que l'edició 2012. Al Premi Joan Fuster d'Assaig, dotat amb 6.000 euros, han optat 28 originals; 53 al Premi Andròmina de Narrativa, dotat amb 10.000 euros, i 74 al Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia, dotat amb 3.000 euros.