La gala de lliurament dels Goya ha estat, tradicionalment, una gran plataforma reivindicativa. Des del seu altaveu no s'ha dubtat a cridar "No a la guerra", a reivindicar la lluita del feminisme, a clamar per la injustícia del poble sahrauí o el palestí, per mostrar indignació per les pasteres que solquen el Mediterrani. Ara bé, cap paraula sobre Catalunya, la presó preventiva o el preocupant retrocés democràtic que viu l'estat espanyol.
 
Potser Catalunya no és prou exòtica. Potser no prou llunyana. Potser hi ha un progressisme que en realitat no ho és tant i no té temps d’embrutar-se el perfil –el d’Instagram, o el laboral– amb causes que l’interpel·len tan directament com ho fa la reivindicació sobiranista catalana, i la seva particular manera de reprimir-la, amb 155 i detencions incloses.

És per això que el que s'ha vist en la darrera gala dels Premis Goya porta a reflexionar, i molt, sobre allò que preocupa la societat on som, si ni tan sols el sector tradicionalment més combatiu és capaç de cridar o rebel·lar-se per una de les situacions més injustes i indignes que es recorden de la vida democràtica espanyola. "La nostra causa els implica un risc laboral. I això sí que no" o "M’al·lucina que al gruix dels espanyols li sembli bé". Heus aquí algunes de les reaccions durant i després de la gala d'aquest dissabte.
 

Doncs ja està clar: els “problemes de convivència” que hi ha a l’estat español i que segons els poders polítics són el “desafiament més greu k ha tingut España en els últims temps” no són prou per apareixer a la gala dels #goya2018.

— David Selvas (@David_Selvas) 4 de febrer de 2018

Costa tirar endavant pensant que @junqueras @quimforn @jordisanchezp i @jcuixart segueixen injustament empresonats i d’altres a l’exili. M’al·lucina que al gruix dels espanyols li sembli bé. És tristíssim. Tristíssim. I imperdonable.

— ROGER MAS 🎗 (@RogerMasOficial) 5 de febrer de 2018

A ver: cuando digo que habría esperado alguna alusión a los presos políticos catalanes no era confiando en vuestra solidaridad hacia nosotros sino en vuestra voluntad de denunciar injusticias, aunque solo sea porque mañana os puede tocar a vosotros. #Goya2018

— Eva Piquer (@EvaPiquer) 4 de febrer de 2018

Els actors espanyols no reivindiquen la causa catalana perquè no els permet tan sols quedar bé i fer discursos moralistes. La nostra causa els implica un risc laboral. I això sí que no!

— Melcior Comes ✍️️ (@MelciorComes) 4 de febrer de 2018

Si sois españoles y queréis quedar guai en los Goya o ASSINES, basta con hablar de feminismo, cambio climático y olvidar el 155 que están aplicando en Catalunya y no mencionar los presos políticos.@IsabelSucunza @mnlolle @marina_espasa @IbanLLlop @kosmopolisCCCB @bcnliteratura

— Dolors Miquel (@dolorsmiquel) 4 de febrer de 2018

Tu tampoc @DavidVerdaguer ?

— Joel Joan (@JoelJoanJuve) 4 de febrer de 2018

Del silenci sobre els presos polítics catalans als Goya: estic convençut que presentadors, donadors i guanyadors de premis van rebre instruccions al respecte.

— Enric Gomà (@EnricGoma) 5 de febrer de 2018

Ahir, als #Goya2018, es va confirmar el que ja sabíem: cap complicitat, cap solidaritat. Bona cara i reivindicacions universals, políticament correctes (i necessàries, com el feminisme) amb un Estat opressor. Progressia i cultureta ben barata.

— Laura Pinyol Puig (@laurapinyol) 4 de febrer de 2018

Los actores presentes en los Goya, viven en una burbuja, ajenos a utilizar su altavoz para solidarizarse y reivindicar causas justas. Cualquiera diría que todos vivimos en el paraíso. Luego un actor dice cosas con sentido como Willy Toledo y lo linchan.

— Pablo Hasel (@PabloHasel) 4 de febrer de 2018

Felicitats als premiats. Oblidar-se dels presos, una decepció. #Goya2018

— TONI SOLER (@soler_toni) 4 de febrer de 2018

Rebeldía-resistencia-amor queda bé quan ho diu Daniela Vegas... Si ho digués un català, ja seria una altra cosa #Goyas2018

— Josep Maria Bunyol (@jmbunyol) 3 de febrer de 2018