Ja ho diuen... Si l’olla bull, alguna cosa hi ha. No podríem resumir de millor manera la gran polèmica de la setmana, protagonitzada gràcies a l’estrena de Cites Barcelona. Molta murmuració i molta crítica, que potser no explica tota la veritat i la tergiversa, però té un fonament vertader. Ens centrarem en el fonament vertader, no m’interessa entrar en els aspectes més pragmàtics de la llengua i analitzar la qualitat lingüística de la sèrie. Hi ha coses més greus.
 
No dubto pas que el doblatge en català és prou correcte, els actors catalans de la sèrie hi han dedicat hores perquè es pugui veure en català. És un error assenyalar part de les víctimes, actrius i actors que s’han de buscar la vida, alguns dels quals tenen consciència lingüística, com crec que ha demostrat amb escreix l’actor Carlos Cuevas. El problema de fons és no haver-la fet en català cent per cent, ras i curt. Aaah, i aquí anem estirant el fil, que l’hem d’estirar de més amunt! Per què no l’han feta en català? La versió oficial és que no hi ha un duro, no hi ha diners per fer ficcions pròpies. I quin apanyo hi trobem perquè es puguin fer ficcions competitives amb la resta de plataformes? Aquí entra en joc el terme coproducció. I què passa quan hi ha coproduccions i les decisions no són cent per cent de la casa, de TV3? Que en les negociacions els altres demanen unes condicions (en aquest cas, Amazon).
 
Jo no hi entenc gaire de negociacions, però el terme coproducció, des del punt de vista lingüístic, vol dir ‘en comú’, que comparteix producció, en teoria amb igualtat de condicions. Vet aquí la mare dels ous! Potser hem pecat de subordinar-nos massa a la gran plataforma al preu que sigui. Diria que una coproducció també permet tenir un paper central en aquesta negociació i vetllar pels interessos de la nostra llengua minoritzada, no ens hem limitat a comprar els drets d’emissió i avall. I ara és molt fàcil fer la lliçoneta, sí, però s’hauria d’haver rodat en versió original catalana i, després, haver-se subtitulat i doblat a altres llengües per al catàleg d’Amazon. Tenim un problema si les sèries produïdes per TV3 no es poden fer directament en català. Des del punt de vista lingüístic, crec que hem acabat fent una “subproducció”, una producció en grau inferior. I anem a un tòpic per dir produccions cent per cent catalanes que han esclatat d’èxit fora de la nostra comunitat lingüística: Polseres Vermelles, Merlí o la pel·lícula Alcarràs.
 
Un altre argument carregós és aquesta cosa d’introduir el castellà a la ficció per “donar versemblança”. Si el castellà fos una pinzellada, encara... però no ho és. No podem transmetre la idea que a Barcelona no pots bellugar-te en català, tornem a fer-ho bé en la ficció, hòstia. Quin missatge volem transmetre a la gent jove i a tothom que mira la sèrie? Que el castellà mola? És el que ja tenen molts incrustat al cervell i no caldria fer-ne més bombo sobre el tema. D’aquesta manera, comprem el discurs de l’autoodi, sempre triomfador. I això no passa amb les llengües dominants. En una pel·lícula ambientada a París no es reflecteix el multilingüisme, oi? Perquè si es tracta de “donar versemblança” de debò, a Barcelona conviuen actualment més de 300 llengües d’arreu del món. Incloguem-hi també l’amazic, l’àrab, el bengalí o l’urdú, les llengües més parlades després del català i del castellà. Si algun dia es reflecteix la diversitat lingüística en una pel·li ambientada a Nova York, en tornem a parlar.

Però tirem més amunt, va! Que si TV3 no té la força de coproduir les sèries en versió original íntegrament en català, potser és perquè encara hi ha una altra peça clau més amunt. No cal ser l’inspector Gadget. Si cedim a aquest apanyo d’acabar fent doblatge en català quan bona part dels actors són catalans, cal reclamar un major finançament per part del Govern i que es faci efectiu aviat. No havíem quedat que Cultura està fent molta feina en l’àmbit dels audiovisuals i de les plataformes? Hem d’aconseguir que gran part del públic pugui veure les versions originals íntegrament en català a les plataformes, quan sigui possible. No n’hi ha prou amb vetllar per l’emissió en català a la CCMA. D’aquesta manera, només ens alimenten les molles, que diria més o menys el poeta... Tenint en compte la preferència que tenim sempre a mirar els continguts en versió original, si hi ha l’oportunitat de fer-ho en català, ni el Govern pot badar ni TV3 hauria de cedir.

I acabarem amb més sinònims de la frase feta del títol: aigua cau, senyal de pluja; les fulles no es mouen sense vent; si hi ha fum, hi ha foc; reunió de pastors, ovella morta; quan el Segre brama, no brama perquè sí.