Ferran Mascarell ha inaugurat l'exposició 'La vida quotidiana al voltant de 1714' Foto: Jordi Palmer / Nació digital Contrarestar els efectes de la derrota i recuperar la memòria històrica a partir de documents originals de l'època. Aquests són, a grans trets, els objectius de l'exposició 'La vida quotidiana a Catalunya al voltant de 1714', pensada per pal·liar el fet que "una de les característiques de perdre la guerra és que la memòria s'esborra", segons les paraules del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que aquest dilluns al vespre ha inaugurat oficialment la mostra.
El conseller ha assenyalat precisament que "un dels efectes del 1714 és una certa ocultació de la història de Catalunya", i per això ha destacat "l'oportunitat" d'una exposició que a través de 146 documents originals pretén recuperar per al gran públic la vitalitat i alhora la quotidianitat dels catalans de l'època de la Guerra de Successió.
"No combrego amb la idea de decadència", ha assenyalat Mascarell, tot insistint que la documentació demostra una societat plena de vitalitat, al temps que ha insistit que el sistema català "de lleis i de constitucions no era manifestament antic", sinó que constituïa un exemple de vitalitat, aspecte que demostra la documentació seleccionada, propietat de la Biblioteca de Catalunya, a la seu de la qual es pot visitar la mostra, des d'aquest 4 de febrer i fins al 22 de març.
Emmarcada en el programa d'actes del Tricentenari, 'La vida quotidiana a Catalunya al voltant de 1714' ofereix una imatge detallada de la vida quotidiana de la societat catalana i de la pervivència de la seva forma de vida malgrat el conflicte bèl·lic, destacant així l'aspecte social mentre que l'exposició ' 1714. El català ahir, avui i demà. Et prenc la paraula ' s'ocupa de les qüestions lingüístiques.
Entre els documents que s'exposen a la sala de la Caritat de la Biblioteca de Catalunya, s'hi poden veure cròniques periodístiques, papers notarials, certificats de bateig i capítols matrimonials, literatura doctrinal eclesiàstica (normes, misses i pronòstics) i exemples de la producció literària i musical de l'època (romanços, partitures), així com tractats lingüístics com la 'Gramatica cathalana, breu y clara', de Llorenç Cendrós. Els documents estan indistintament escrits en català i castellà.
L'exposició es pot visitar a la Biblioteca de Catalunya Foto: Jordi Palmer / Nació Digital
