16
de novembre
de
2021, 20:50
Actualitzat:
18
de novembre,
13:15h
Poc després de la publicació de Societat limitada, una de les novel·les més emblemàtiques de Ferran Torrent, l'escriptor estava dinant en un restaurant de València. De cop, va irrompre a la taula una dona, col·laboradora molt estreta de l'expresident i dirigent del PP Eduardo Zaplana. "Jo soc la Júlia Aleixandre del seu llibre", va dir. Torrent no la coneixia de res. Però ella es va veure reflectida en aquella sotssecretària de la Presidència corrupta i manipuladora dibuixada amb traç cruel per l'autor. Si l'èxit d'una novel·la és, com ha dit l'escriptor, que se'n parli més enllà de les seccions de llibres, el triomf va ser esclatant.
L'anècdota l'ha narrada Torrent aquest dimarts a l'Ateneu Barcelonès, on se li ha fet un reconeixement pels seus 70 anys. Ha estat un acte organitzat conjuntament amb Edicions 62. Ponç Puigdevall, escriptor i crític literari català; Xavier Aliaga, escriptor i periodista, i Joan Josep Isern, crític literari, han perfilat la personalitat i l'obra de l'autor valencià en un acte moderat per la periodista Laura Serra i presentat per Joan Safont.
El crític Joan Josep Isern ha definit Torrent com "un dels meus", un d'aquells autors que genera un sentiment de proximitat i d'identificació, i a qui ha definit com a pencaire i professional, amb una manera magistral d'escriure diàlegs. Isern ha assegurat que Torrent, un novel·lista que ha conreat molt la crònica negra, sempre ha sabut qui eren els bons i els dolents, per valorar la solidesa de la seva obra narrativa. "És un dels nostres clàssics", ha afirmat.
Ponç Puigdevall ha destacat en Torrent la capacitat de perfilar l'ànima humana, així com el poder de fer feliç el lector. "És el Balzac dels Països Catalans", ha dit en un moment, "perquè explicant les històries de la societat valenciana, captant els petits detalls de la vida quotidiana, explica a la perfecció el que som nosaltres". Puigdevall, en la seva valoració de la creació de Torrent, n'ha destacat el poder d'atrapar el lector i ha confessat que quan en alguna ocasió no sap què llegir, agafa un llibre de Georges Simenon o de Torrent.
L'ha qualificat també com un dels darrers representants de la literatura política i compromesa. Ha recordat que a Societat limitada Torrent ja anunciava tot el que passaria després al seu país, amb l'onada d'escàndols i corrupció que sacsejaria la societat valenciana: "Ha pogut dir com a escriptor el que com a periodista no podia publicar perquè no en tenia proves", ha afegit, tot recordant el que havia explicat Leonardo Sciascia de la literatura com un informe de la realitat. Un Sciascia, per cert, que des de la seva Sicília trasbalsada per la màfia i els excessos del poder, va escriure pàgines de temàtica similar.
Xavier Aliaga ha destacat el canvi que va suposar l'obra de Torrent en la literatura valenciana, junt amb la presència d'un altre dels grans de les lletres valencianes, Joan Francesc Mira. Per ell, el treball ben fet i la voluntat de curar al màxim els seus llibres n'és un tret característic: "No he trobat en cap altre autor el seu nivell d'autoexigència".
El protagonista, Ferran Torrent, ha explicat que escriu com una tasca "estomacal", perquè té la necessitat d'explicar una història. Per això i per matar el que ha anomenat l'avorriment existencial. D'aquí la seva autodefinició com a pessimista de formació vitalista, cosa que pot sorprendre una part dels seus lectors. Per aclarir-ho, ho ha enriquit assegurant que a vegades s'ha de triar "entre pastilla o paella: sé que se n'anirà tot a la merda però em quedo amb la paella".
En el seu millor estil, d'algú que no té por de relativitzar les coses, començant per la popularitat o el reconeixment, Torrent ha afirmat que "l'èxit és fonamentalment sort", i que ell va escriure novel·la negra quan poca gent ho feia. Més enllà o per sota de l'aparent vena lleugera, Torrent ha tornat a deixar clar que la seva obra no s'entén sense un potent nervi ètic, fet de comprensió per algunes febleses, i més indulgent amb el cinisme que amb l'hipocresia. Sobretot la dels nostres: "El cinisme a vegades és intel·ligent. El que no suporto és la hipocresia de la gent d'esquerres".
Torrent ha tingut temps també de mostrar-se crític amb la situació de la llengua al País Valencià, tot dient que el govern del Botànic no ha fet res per l'ús social del català, que ha crescut una mica però no gràcies al govern, "cosa que lamento", ha assegurat.
Una obra de referència
L'escriptor de Sedaví, a l'Horta de València, ha coronat un univers literari que va començar, de fet, de ben petit, com ell ha explicat moltes vegades, quan en les nits d'hivern narrava històries a la vora del foc, moltes d'elles inspirades per les lectures de Jules Verne i que embadalien els seus propers.
La seva primera novel·la va ser La gola del llop, l'any 1983. Però el seu primer èxit va venir amb No emprenyeu el comissari. que va suposar l'inici d'una sèrie de novel·la negra amb les figures del detectiu Butxana i el periodista Hèctor Barrera. Uns anys després, va donar un altre salt amb Gràcies per la propina (1994), que va obtenir el Sant Jordi i que, segons Isern ha subratllat a l'Ateneu, marca una frontera en la seva creació..
Amb mirada àcida sobre la realitat política i social valenciana, aSocietat limitada(2002) dibuixava la trama de corrupció i sordidesa que havia fet arrels entorn la dreta valenciana. L'obra obtindria un reconeixement de públic i crítica (amb guardons que van anar del Creixells al Serra d'Or) que el confirmaria com un dels noms imprescindibles del panorama literari. Espècies protegides iJudici final tancarien una mena de trilogia sobre la València sorgida del règim del PP.
L'anècdota l'ha narrada Torrent aquest dimarts a l'Ateneu Barcelonès, on se li ha fet un reconeixement pels seus 70 anys. Ha estat un acte organitzat conjuntament amb Edicions 62. Ponç Puigdevall, escriptor i crític literari català; Xavier Aliaga, escriptor i periodista, i Joan Josep Isern, crític literari, han perfilat la personalitat i l'obra de l'autor valencià en un acte moderat per la periodista Laura Serra i presentat per Joan Safont.
El crític Joan Josep Isern ha definit Torrent com "un dels meus", un d'aquells autors que genera un sentiment de proximitat i d'identificació, i a qui ha definit com a pencaire i professional, amb una manera magistral d'escriure diàlegs. Isern ha assegurat que Torrent, un novel·lista que ha conreat molt la crònica negra, sempre ha sabut qui eren els bons i els dolents, per valorar la solidesa de la seva obra narrativa. "És un dels nostres clàssics", ha afirmat.
Ponç Puigdevall ha destacat en Torrent la capacitat de perfilar l'ànima humana, així com el poder de fer feliç el lector. "És el Balzac dels Països Catalans", ha dit en un moment, "perquè explicant les històries de la societat valenciana, captant els petits detalls de la vida quotidiana, explica a la perfecció el que som nosaltres". Puigdevall, en la seva valoració de la creació de Torrent, n'ha destacat el poder d'atrapar el lector i ha confessat que quan en alguna ocasió no sap què llegir, agafa un llibre de Georges Simenon o de Torrent.
L'ha qualificat també com un dels darrers representants de la literatura política i compromesa. Ha recordat que a Societat limitada Torrent ja anunciava tot el que passaria després al seu país, amb l'onada d'escàndols i corrupció que sacsejaria la societat valenciana: "Ha pogut dir com a escriptor el que com a periodista no podia publicar perquè no en tenia proves", ha afegit, tot recordant el que havia explicat Leonardo Sciascia de la literatura com un informe de la realitat. Un Sciascia, per cert, que des de la seva Sicília trasbalsada per la màfia i els excessos del poder, va escriure pàgines de temàtica similar.
Xavier Aliaga ha destacat el canvi que va suposar l'obra de Torrent en la literatura valenciana, junt amb la presència d'un altre dels grans de les lletres valencianes, Joan Francesc Mira. Per ell, el treball ben fet i la voluntat de curar al màxim els seus llibres n'és un tret característic: "No he trobat en cap altre autor el seu nivell d'autoexigència".
El protagonista, Ferran Torrent, ha explicat que escriu com una tasca "estomacal", perquè té la necessitat d'explicar una història. Per això i per matar el que ha anomenat l'avorriment existencial. D'aquí la seva autodefinició com a pessimista de formació vitalista, cosa que pot sorprendre una part dels seus lectors. Per aclarir-ho, ho ha enriquit assegurant que a vegades s'ha de triar "entre pastilla o paella: sé que se n'anirà tot a la merda però em quedo amb la paella".
En el seu millor estil, d'algú que no té por de relativitzar les coses, començant per la popularitat o el reconeixment, Torrent ha afirmat que "l'èxit és fonamentalment sort", i que ell va escriure novel·la negra quan poca gent ho feia. Més enllà o per sota de l'aparent vena lleugera, Torrent ha tornat a deixar clar que la seva obra no s'entén sense un potent nervi ètic, fet de comprensió per algunes febleses, i més indulgent amb el cinisme que amb l'hipocresia. Sobretot la dels nostres: "El cinisme a vegades és intel·ligent. El que no suporto és la hipocresia de la gent d'esquerres".
Torrent ha tingut temps també de mostrar-se crític amb la situació de la llengua al País Valencià, tot dient que el govern del Botànic no ha fet res per l'ús social del català, que ha crescut una mica però no gràcies al govern, "cosa que lamento", ha assegurat.
Una obra de referència
L'escriptor de Sedaví, a l'Horta de València, ha coronat un univers literari que va començar, de fet, de ben petit, com ell ha explicat moltes vegades, quan en les nits d'hivern narrava històries a la vora del foc, moltes d'elles inspirades per les lectures de Jules Verne i que embadalien els seus propers.
La seva primera novel·la va ser La gola del llop, l'any 1983. Però el seu primer èxit va venir amb No emprenyeu el comissari. que va suposar l'inici d'una sèrie de novel·la negra amb les figures del detectiu Butxana i el periodista Hèctor Barrera. Uns anys després, va donar un altre salt amb Gràcies per la propina (1994), que va obtenir el Sant Jordi i que, segons Isern ha subratllat a l'Ateneu, marca una frontera en la seva creació..
Amb mirada àcida sobre la realitat política i social valenciana, aSocietat limitada(2002) dibuixava la trama de corrupció i sordidesa que havia fet arrels entorn la dreta valenciana. L'obra obtindria un reconeixement de públic i crítica (amb guardons que van anar del Creixells al Serra d'Or) que el confirmaria com un dels noms imprescindibles del panorama literari. Espècies protegides iJudici final tancarien una mena de trilogia sobre la València sorgida del règim del PP.