El segle XX no va començar bé per Espanya. La pèrdua de Cuba i Filipines, les darreres colònies, el 1898, va encetar una crisi que va ser també existencial. El règim borbònic de la Restauració començava a mostrar senyals d’esgotament. A Catalunya, les eleccions del 1901 van suposar l’elecció dels quatre primers diputats catalanistes, rebuts amb histèria a Madrid. Aquella Diada, la primera del segle XX, també seria històrica. Una trentena d’activistes catalanistes foren detinguts la nit anterior per reunir-se davant el monument a Rafael Casanova. Aquest dimecres, la Fundació Reeixida els ha fet un homenatge al Museu d’Història de Catalunya.

Entre els qui van ser detinguts i acusats de “reunió il·legal i atemptat a la integritat a la pàtria”, hi havia figures del món de la cultura, com Josep Maria Folch i Torres, autor teatral i novel·lista que tenia un vessant, menys conegut, d’activista polític que demostraria poc després al capdavant del setmanari La Tralla. O Jaume Aymà, fundador de l’editorial del mateix nom, el fotògraf Rafael Areñas, o el pintor Ricard Coll. 

Aquella va ser la primera Diada reprimida, com ha recordat a l’acte de Reeixida l’historiador Fermí Rubiralta. Han intervingut també un representant de la família Folch i Torres i un de la família d’Alfons Solà, un altre dels qui va ser detingut. Oriol Falguera, president de Reeixida, ha destacat la significació del gest dels prop de 30 activistes: “Fins aleshores, la Diada se celebrava amb misses i actes poc massius. Sense l’acció d’aquests patriotes, no hagués agafat embranzida l’independentisme de combat”. 

Rubiralta ha explicat el context del moment, recordant que la repressió no va acabar aquell 1901. Els militants separatistes va crear l’entitat La Reixa, que fou perseguida per les autoritats. El 1905, un grup de militars va assaltar la redacció del setmanari Cu-Cut. Després va venir la llei de Jurisdiccions, que castigava severament les crítiques a l’exèrcit. Haurien de passar prop de vint anys fins que sorgís el primer partit independentista amb cara i ulls, Estat Català.  

Oriol Viñas: “Les coses no han canviat gaire”

Oriol Viñas Folch, net de Folch i Torres, ha explicat el vessant més polític del seu avi, que va deixar unes notes manuscrites d’aquells fets del 1901. L’autor de Pàgines viscudes fou també un catalanista ferm. La nit de la detenció va ser qui va mantenir el cap més fred quan el grup catalanista, veient-se envoltat de policies, va cridar “Independència!”. Va ser ell qui va demanar als seus que no correguessin. Foren conduïts al Govern Civil.

Viñas ha recordat que el 1905, La Tralla va publicar material commemoratiu de la independència de Cuba. Amb els fets del Cu-Cut, li van advertir de les conseqüències dels seus escrits i es va exiliar. “No han canviat gaire les coses. Seguim el mateix destí. Llegint els diaris d’aquella època, veiem que moltes coses passen igual”, ha assenyalat el net de l’escriptor.