Narrada en primera persona L'últim dia abans de demà, darrera obra d'Eduard Márquez, presenta un edifici construït amb bocins literaris que, a través de l'analepsi (salt enrere), aconsegueix donar forma a la història d'un personatge traspassat per la tragèdia personal. Un tret característic del personatge, que s'anirà explicant al llarg de tota l'obra, és la fragilitat dels mons que construeix per justificar la seva vida on els abusos sexuals, la mort i la pèrdua tindran un paper fonamental.

L'elecció del narrador és molt encertada. Afirma W.G. Sebald sobre la narració en primera persona: “si tenim un món en el qual les normes són clares, i en el que se sap quan comença la transgressió, crec que és legítim, dins d'aquest context, ser un narrador que sap quines són les normes i que sap les respostes a determinades preguntes. Però crec que aquestes certeses ens han estat arrabassades al llarg del curs de la història, i que hem de reconèixer la nostra sensació d'ignorància i insuficiència en aquests temes, i per tant, intentar escriure d'acord amb això”.

Des d'aquesta incertesa escriu Márquez. El personatge principal no troba consol en cap dels pilars que podrien donar sentit a una vida: religió, família, feina. Potser l'amistat és l'únic punt ferm. L'autor  és capaç de erigir una estructura narrativa que es cimenta amb frases curtes i de la que ressalta el conductisme, la condensació de l'acció narrativa i la presentació cinematogràfica dels espais. Per exemple, a la plana 81 llegim:

Roba per terra. Piles de llibres. Fotografies pertot arreu. Rodets. Diaris. Carpetes a punt de rebentar. L'armari amb les portes i els calaixos oberts. El desordre imprescindible per no haver-se de preocupar per l'ordre.

En resum, una gran obra que es construeix a partir del dolor i de la fragilitat del personatge que no deixa al lector amb les mans buides.

Eduard Márquez

Eduard Márquez (Barcelona, 1960) és autor de llibres de poesia (La travesía innecesaria i Antes de la nieve), narracions per a nens (Hoax, La maledicció del cavaller Nomormai, Els somnis de l’Aurèlia, L’Aurèlia i el robaombres, Les granotes de la Rita, L’Oriol i el ratolí Pérez, L’Andreu i el mirall de les ganyotes, Una mala idea i els cinc primers episodis de «Les increïbles i superheroiques aventures de la XXL»), reculls de contes (Zugzwang i L’eloqüència del franctirador) i novel·les (Cinc nits de febrer, El silenci dels arbres —finalista del Premi Llibreter 2004— i La decisió de Brandes —Premi Octavi Pellissa 2005, Premi de la Crítica Catalana 2006 i Premi Qwerty 2007).