Gerard Furest s'ha afegit al debat sobre la llengua amb el Decàleg irreverent per a la defensa del català (Núvol), on fa un discurs crític sobre la manca de polítiques lingüístiques en els darrers anys. L'autor propugna el que anomena un pragmatisme unilateral, una defensa desacomplexada de la llengua que ell voldria que formés part del carril central dels defensors del català. Per això té interès a combinar un to combatiu i molt crític amb la classe política i la CCMA amb una crida a aprofitar les estructures que es tinguin sense caure en vocabularis exagerats.

Professor de Llengua Catalana en l'ensenyament secundari, Furest (Figueres, 1980) és coordinador de la comissió de Llengua de la sectorial d'Educació de la Intersindical CSC. Es defineix com a nacionalista sense cap complex i reivindica utilitzar el poder polític que es tingui, sigui molt o poc, per fer avançar una llengua que l'obsessió per eixamplar la base sobiranista ha deixat bandejada. La sentència del 25% ha legalitzat, assegura, una situació que existia ja de facto. L'entrevistem a la llibreria Finestres.

- Què ha volgut explicar amb el seu Decàleg?

- Quines són les causes del retrocés en l'ús social i altres de la llengua catalana en els darrers quinze anys. Preguntar-me què ens havia passat com a comunitat lingüística perquè el retrocés fos tan fort i evident. I he trobat diverses causes. Unes, les demogràfiques, molt òbvies. D'altres, la manca de política lingüística els darrers anys. La manera amb què alguns partits polítics han abordat el procés independentista. I també el retrocés en el llenguatge, que ha afectat l'autoestima dels parlants.

- A què es refereix quan esmenta el llenguatge?

- Doncs, per exemple, recordo, perquè ja tinc 41 anys, que hi havia una època en què a la gent no li feia vergonya dir que era nacionalista català. Ara no trobaràs absolutament cap partit polític que es reclami nacionalista. Així com el PNB diu que és un partit nacionalista, aquí no. Nosaltres sempre hem estat d'un nacionalisme obert i integrador, mai excloent ni agressiu. Però com que els altres ens han dit que el nostre nacionalisme era xenòfob, nazi i lazi, o ens ho hem acabat creient o ens hem acomplexat. Quan tu dius que ets independentista no nacionalista, automàticament això et porta a posar la llengua en un segon pla. També ha passat que la gent que estava disposada a defensar la llengua, ha estat titllada de manera errònia d'identitària o essencialista. Quan aquest llenguatge no ve de fora sinó de dins mateix, la cosa es complica.

- Reivindica el nacionalisme?

- No fer-ho suposa amagar el conflicte real, que és el conflicte entre dues nacions, que reivindiquen una la voluntat de destruir l'altra, i l'altra de resistir i prevaler. És un xoc entre dos nacionalismes. Dir que no ets nacionalista el que fa és debilitar-te. El Bloc Nacionalista Gallec té algun problema amb el nom? Esquerra abertzale vol dir esquerra patriòtica. T'imagines algun polític dient-se patriota? Dirien que és lepenista. Només els partits que es descafeïnen amaguen el terme nacionalista, com el Bloc Nacionalista Valencià que ara ha passat a dir-se Més Compromís. Joan Fuster es reclamava com a nacionalista i volia deixar de ser-ho per ser només valencià. 
 
- La immersió ha fracassat?

- La immersió no existeix. Aquí el que hi ha en realitat és una doble línia educativa. Tenim uns instituts en què es fan la majoria de les classes en castellà i uns altres en què es fan en català. 

[blockquote]"La immersió no existeix, el que hi ha en realitat és una doble línia educativa"[/blockquote]  
- Com veu la situació després de la sentència i després de Canet?

- La sentència del 25% és molt dolenta perquè legalitza una situació que ja tenim de facto en molts llocs. En molts llocs ja es fa un 50% de classes en castellà. La sentència parla d'un mínim del 25%, que ja és el que tenim, un 30, un 40%, un 70%... Aquí el que hi hauria d'haver és un desacatament massiu, que inclogués polítics, comunitat educativa i un gruix suficient de pares. La Intersindical, la CGT, la USTEC, estem a mort amb el català. Però necessitem els pares i els polítics. Després de Canet, no hi ha molta diferència perquè ja hi havia hagut altres sentències. A Canet, hi ha 23 famílies de 25 que volen ensenyament en català. Fa dos mesos hi va haver una sentència a Llagostera, que també imposava el 25%.  

- El procés independentista no ha ajudat a la llengua?

- El problema no és el procés, sinó tot el que ha comportat pel que fa a la manca de política lingüística. El procés neix en bona part, suposo, en veure el retrocés de la llengua. L'Enquesta d'Usos Lingüístics del 2008 assenyala un 35,6% de catalanoparlants. El problema no ha estat el procés, ha estat que per tirar endavant el procés, creient que s'eixamplava la base enormement, s'han deixat de fer polítiques lingüístiques. Aquest país fa vint anys que no té polítiques lingüístiques. S'han fet lleis, com la del cinema del 2010 o del codi de consum també del 2010. Però no s'han aplicat. El procés independentista ens havia promès que es crearien noves estructures d'estat, però ens ha acabat duent a perdre les dues estructures d'estat que controlàvem, que eren l'educació i els mitjans públics. És conseqüència de la voluntat de voler eixamplar tant la base que perds bous i esquelles. En això, el procés ens ha distret. No era incompatible intentar assolir la independència amb reforçar l'autoestima lingüística. Creien que sense fer una política lingüística, ampliarien la base. Però som el 47-48% de sempre. Si ens haguéssim disparat fins al 65%, ho compro. Però a les últimes eleccions es va arribar a un 52% perquè la participació va ser més baixa. 
 
- Aquesta manca de política per la llengua té unes dates molt marcades, pel que ens diu.

- No excloc pas el factor demogràfic, el model econòmic amb Barcelona World o els Jocs Olímpics. Tot model econòmic té les seves conseqüències lingüístiques i humanes. Però els anys clau queden reflectits en les dades que dona Educació. L'any 2006, l'ús prioritari del català entre els alumnes era del 67%. Les últimes dades que tenim donen un 21,6% de català prioritari. Han augmentat els usos bilingües, és clar, però són un espai entre un monolingüisme i un altre. La tendència és clara. Aquests anys han estat la dècada ominosa pel català. Perquè no s'han fet polítiques lingüístiques. En tenim molts exemples. Un de fa uns dies: a una formadora en català per a joves immigrades, les mateixes tècniques del departament d'Igualtat i Feminismes li van dir que havia d'impartir en castellà. En quina llengua es fan la major part dels cursos del SOC? El Govern independentista que tenim està exercint el poder de manera adequada? La meva resposta és que no.

[blockquote]"Quan dius que ets independentista no nacionalista, això et porta a posar la llengua en un segon pla"[/blockquote]  
- L'administració tampoc ha fet la feina?

- Tenim una administració amb molta gent que no té cap formació sociolingüística. A les escoles no saben què és la llei d'Immersió Lingüística. Perquè no tenen formació. Abans els professors sabien que la immersió venia de l'escola Rosselló-Pòrcel de Santa Coloma de Gramenet, perquè ho van demanar famílies castellanoparlants. Molts mestres no saben que la immersió era perquè hi hagués un bilingüisme real de competències entre les dues llengües. Si no tens competència igual en les dues llengües, no tens llibertat i et quedes en la llengua que saps. Els mateixos responsables polítics no ho saben i, de fet, fan uns usos lingüístics superdiglòssics. Començant perquè dupliquen totes les seves intervencions. Després diuen que el govern espanyol no fa oficial el català a Europa. Però a Catalunya és oficial i tu fas usos bilingües. 

- No és partidari que donin respostes en castellà? 

- Home, això el que fa és que quan els mitjans espanyols repliquin les teves intervencions, no s'escolti el català i la gent de Madrid no tingui una imatge plurilingüe de l'estat del qual tu reclames el plurilingüisme. 
  - Quina mesura urgent de política lingüística considera més necessària?       

- Coses que es podrien fer: primer de tot, aplicar la immersió lingüística. Tenim escoles i instituts de l'àrea metropolitana que fan un 60-65% de les classes en castellà. Jo n'he vist com a professor. Segon, que tots els partits que es consideren catalanistes, no només independentistes, fessin ús exclusiu del català en totes les seves intervencions públiques. Hi va haver un temps en què ho feien, i Tele 5 i Antena 3 els subtitulaven. Ara s'ha perdut. Amb els beneficis de Tele 5, no poden tenir un traductor? D'això els polítics no en són conscients. Estan farcits de la mateixa diglòssia que la resta de ciutadans. I una altra cosa que caldria és reformar la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació. 

- S'hi mostra molt crític. Per què?

- La Corporació no ha fet la feina. És veritat que s'ha rebaixat el pressupost, de 450 milions d'euros a 310. Però també és cert que en el seu moment el pressupost que es dedicava a pagar sous era d'un 30% i ara és d'un 60%. I això no et permet enfortir la producció audiovisual. La Corpo s'hauria de dedicar majoritàriament al públic jove, que és el futur de la llengua. S'ha d'adreçar al meu fill que quan veu els dibuixos del Club Super 3 veu que la meitat de la publicitat és en castellà, veu uns dibuixos tan poc atractius que quan tingui set anys se n'anirà a les televisions espanyoles. El Club Super 3 té un 0,5% de share. Havia arribat a tenir un 8%. No ens podem permetre el luxe d'un Club Super 3 disminuït i no tenir un canal 3XL que s'adreçava als adolescents. El 3XL es va tancar l'1 d'octubre, una data simbòlica, del 2012. 

[blockquote]"Els nostres polítics no saben exercir el poder, no pots parlar de fer una DUI si tens por del comitè de TV3"[/blockquote]  
- Per què es va tancar?

- No s'hauria d'haver tancat cap canal de la Corporació. Quan tu ets una minoria nacional no pots eliminar els instruments de reproducció cultural. Diuen que hi va haver factors interns, com la pressió de la gent d'Esports. Per això tenim L'Esport 3, que no se'l mira ningú, que no emet continguts importants de futbol amb drets, perquè els tenen les privades, i emet documentals. Recuperar el 3XL és el primer que ha de fer aquest govern si vol acostar la llengua als joves. Tenim un problema amb els adolescents. Ara tenim nois als instituts catalanoparlants que entre ells es relacionen en castellà. Ho he viscut com a professor. He preguntat al Joan i a l'Albert: "com és que us parleu en castellà?" S'han desvinculat tant de la llengua que et contesten en aquest catanyol infecte: "Què més dona, profe?". I no se'ls ha de culpabilitzar. Els polítics i la Corporació els han abandonat.
 
- De l'actual retrocés no en culpa l'Estat?

- És evident que hi ha hagut una ofensiva a Madrid, però el que dic és que hem de deixar de banda el victimisme autocompassiu. Això no és seductor. Fa tres-cents anys que sabem que l'estat espanyol és lingüicida, no cal que m'ho vagin repetint. Però si tinc instruments de poder, per migrats que siguin, he d'exercir-los. Aquí ens hem trobat amb partits independentistes que fan polítiques en favor de moltes col·lectivitats, en favor del llenguatge inclusiu, que està molt bé, però si mirem el CEO, veiem el percentatge de votants catalanoparlants que té cada partit, que oscil·la entre el 70% d'ERC i el 90% de Junts i la CUP. Els darrers deu o quinze anys, els partits independentistes han perjudicat el seu electorat. I aquí incloc tots els partits, Junts, ERC i la CUP. Un exemple: quan hi va haver l'acord entre Esquerra i la CUP, no hi va haver res referit a la llengua. Jo soc un nacionalista d'esquerres. Jordi Carbonell, que es va presentar per Nacionalistes d'Esquerra, era un reaccionari? Si tu no defenses els drets lingüístics dels teus votants, el millor que pots fer és llançar-te a la paperera de la història.

- En aquest àmbit, han fallat tots els partits independentistes?

- Tots. Junts ha jugat a tensionar emocionalment el sector independentista més radical, però d'una manera retòrica. El problema d'ERC ha jugat en termes que validaven el bilingüisme social, que és depredador per naturalesa. Per la CUP, la llengua no ha estat mai tema de debat a les seves assemblees. Fa anys que són determinants al Parlament i tampoc s'ha fet res important en tema de llengua.       

- Alhora que avisa sobre el llenguatge, també adverteix contra alguns excessos retòrics. Com parlar de colonialisme.

- Nosaltres hem estat reprimits, però no som el Tibet ni hem d'anar pel món en pla bonze. Sí que hi ha trets colonials en la relació Espanya-Catalunya, però nosaltres no som una colònia. Tenim un autogovern, tutelat, sens dubte, però que no hem exercit com tocava. Els nostres polítics no saben exercir el poder. No pots parlar de fer una DUI si tens por del comitè de TV3. Jo em situo en un unilateralisme pragmàtic en termes de llengua. Ser pragmàtic és revolucionari perquè transformes la realitat a partir del que tens. En canvi, abusar de la retòrica maximalista pot ser reaccionari perquè al final deixes la realitat com està o la degrades.      
 
- És imprescindible tenir un estat per salvar els mots?

- És molt necessari, però tècnicament no és imprescindible. Els jueus, durant 2.000 anys, han viscut fora i han sobreviscut. Però tenir un estat és ideal. El que ens passa és que ens sentim una comunitat molt feble i no sabem solidificar-nos, creient que l'estat ens ho solucionarà tot, i no és així. La situació de la llengua a Andorra és bastant deplorable. Bielorússia és un estat amb llengua pròpia en procés de desaparició, amb un règim prorús en contra de la llengua pròpia. Jo vull un estat, però vull sobretot la independència mental i espiritual dels individus que formen la nostra comunitat lingüística. 

[blockquote]"El català no ha de ser la llengua dels independentistes, però aquests l'han de defensar"[/blockquote]  
- Per fer una defensa eficaç de la llengua, els qui encapçalen les reivindicacions independentistes han de ser els mateixos que els qui impulsin el combat per la llengua?

- Una llengua normal és la que parlen els d'esquerres i els de dretes, els indepes i els no indepes. Quan va sortir la SER Catalunya de Cuní, me'n vaig alegrar pel fet que els unionistes puguin escoltar una ràdio en català. El català no ha de ser la llengua dels independentistes, però els independentistes són els primers que han de defensar el català. Quan Ciutadans diu que no s'ha de polititzar la llengua, s'ha de recordar que va néixer abans del procés. Al País Valencià hi ha Ciutadans i allí no hi ha cap procés. No són els independentistes els qui han polititzat la llengua, ha estat el nacionalisme espanyol que ha renascut el que vol acabar la feina que va començar Franco.  

- Com es podrien trobar complicitats per la llengua entre els castellanoparlants?

- Per començar, defensar la llengua amb convicció i no anar amb aquest discurs paternalista que el català obre portes i serà bo per tu. Evidentment que ha de ser útil, però comencem fent-lo útil a l'administració. També a les administracions locals. El català ha de ser útil per a tots els àmbits de l'administració, inclosos pels escombriaires. I la gent ja s'espavila.