El llibre recull una important col·lecció de gravats de l'època de la Guerra de Successió Foto: Jordi Palmer / Nació Digital
Recollir en un volum l'empremta gràfica que va deixar la guerra de Successió sobre la ciutat de Barcelona, que va viure un setge de més d'un any i que va ser derrotada l'Onze de Setembre de l'any 1714. Aquest és el punt de partida de 'Barcelona 1714. Els gravats de la guerra de Successió' (Efadós, 2013), un luxós llibre que recull desenes de gravats de l'època en els que es pot veure l'evolució dels exèrcits assetjants, la trama urbana de la ciutat d'aleshores i la brutalitat urbanística que va significar la caiguda de Barcelona.
Elaborat per Agustí Alcoberro a partir de materials recollits en arxius de tot Europa però principalment en els propis fons documentals dels arxius barcelonins, el llibre parteix de “mapes militars però també de gasetes, almanacs i llibres de batalles”, per confegir una àmplia mirada de com va ser aquella desfeta militar que va marcar el futur polític de Catalunya. Així mateix, Alcoberro assenyala que en el context de la guerra de Successió, els gravats es van utilitzar com a mètode de “propaganda massiva”, que tenien com a objectiu “no explicar tota la veritat, sinó animar els propis i plantejar dubtes a l'enemic”.
En l'acte de presentació del llibre, aquesta setmana al Born Centre Cultural (a la dreta, imatge de l'acte), l'autor dels textos del llibre es va lamentar de la pràctica inexistència de fons documental a l'espanya de Felip V i retreu a aquell primer Borbó “i a tots els seus descendents”, haver oblidat aquells fets. “Hi ha una amnèsia instal·lada en la monarquia borbònica”, segons Alcoberro, que es tradueix en fets com ara que l'any 2000 “els Borbons no van fer res per celebrar que duien tres segles a Espanya”. Segons Alcoberro, aquesta amnèsia borbònica parteix del fet que es consideren “legítims hereus de Carles II” i per això històricament han passat per alt les circumstàncies en les que van consolidar el poder a Espanya.
Per la seva banda, el comissari dels actes del tricentenari a Barcelona, Toni Soler, va voler destacar que en aquest moments es viu “en el millor dels sentits, una febrada històrica”, i va afegir que la mateixa trama urbana de Barcelona permet que en aquesta ciutat, “la història es pot explicar geogràficament”, i va insistir que els gravats són “una manera de fer reporterisme abans de l'aparició de la fotografia”.
