Us seré franc, això que us porto avui ho tenia desat a l'ordinador des de finals del mes passat. En aquell moment no m'hi va cabre per mor d'altres coses que ocupaven aquella mena d'actualitat immediata que, si no la gastes, se't passa l'endemà mateix. El cas és que, de fa uns dies, sentia una fetor indescriptible al meu despatx. Tant que em vaig posar a escatir quin era l'origen d'aquella ferum nauseabunda i el nas em va portar fins a aquests arxius de so, dignes de presidir el museu de la deposició verbal.
Esradio, emissora propietat del trident Losantos, Vidal, Herrero, disposa (of course!) d'un programa dedicat a l'elevadíssim art de la tauromàquia, la única disciplina artística en la que a un analfabet li diuen "maestro" Aquest espai monogràfic* és conduIt amb mà "diestra" per Elia Rodríguez que, en motiu del ple del Parlament per a votar la ILP anti-taurina, ens va dedicar un sentit homenatge als catalans, amb l'ajut de dos fills de la gran pàtria humana: Albert Boadella i Albert Rivera (ignoro si la senyora Rodríguez -com fa C's- tria els representants per ordre alfabètic de patronímic).
D'entrada, i per a deixar ben clar l'elevadíssim bagatge cultural que bull dins del seu cervell tauròfil, na Rodríguez va fer una mena d'homilia en al que no hi van faltar uns versos de Lorca lleugerament adpatats i potinejats per a fer el cas: "Un grupo de cínicos, de tramoyistas, de embaucadores también; tramposos por otro lado, tunantes y fulleros -por qué no decirlo- trajeron la Senyera i una espuerta de cal ya prevenida". Encara va afegir unes quantes guitzes més etzibades amb estil rumbós de la mula rebeca i, en acabar, va donar pas a les dues celebritats pseudo-catalanes que s'havia firat.
Boadella va estar sublim. Personalment m'agrada com explica que la societat catalana de "finales de los 40 y los 50" era una societat "lliure" que anava els toros sense complexes (i, potser amb por que no passessin llista, potser?) mentre que la societat actual no està a l'alçada del "ritual más impresionante que existe en el mundo occidental".
Del Rivera, ni en comento res.
*en aquest cas, el prefix “mono” no fa referència a cap primat, pero podria
«Han estado ahí las elecciones, el Estatuto de Cataluña... y el toro, podríamos decir, ha sido el chivo expiatorio de esta bufonada»
Elia Rodríguez: “Un grupo de cínicos, de tramoyistas, de embaucadores también; tramposos por otro lado, tunantes y fulleros -por qué no decirlo- trajeron la Senyera i una espuerta de cal ya prevenida”
ARA A PORTADA
-
Una cimera secreta Sánchez-Junqueras a la Moncloa tampoc desbloqueja els pressupostos d'Illa Ferran Casas i Manresa
-
«Rufián demana aplicar ciència, però ara hem de dir que hi som i després ja veurem la fórmula» Bernat Surroca Albet
-
-
L'Estat pretén que l'acreditació del català dels migrants regularitzats sigui mèrit i no exigència Lluís Girona Boffi
-
Seguretat, immigració i llengua: les exigències de Perramon per fer llista amb Junts a Manresa Pere Fontanals
Publicat el
25 d’agost de 2010 a
les 14:55
Et pot interessar
-
Cultura
L'Orfeó Català i el Cor de Cambra debuten als Estats Units
-
Cultura
El barquer Caront
-
Cultura
Què fer aquest cap de setmana a Barcelona i Catalunya: 21 i 22 de febrer
-
Cultura
L’establishment s’imposa al Gremi d’Editors
-
Cultura
És normal que coincideixin l'inici de la Quaresma i el Ramadà?
-
Cultura
Un estudi revela que Gaudí és l'autor d'un refugi català
