Us seré franc, això que us porto avui ho tenia desat a l'ordinador des de finals del mes passat. En aquell moment no m'hi va cabre per mor d'altres coses que ocupaven aquella mena d'actualitat immediata que, si no la gastes, se't passa l'endemà mateix. El cas és que, de fa uns dies, sentia una fetor indescriptible al meu despatx. Tant que em vaig posar a escatir quin era l'origen d'aquella ferum nauseabunda i el nas em va portar fins a aquests arxius de so, dignes de presidir el museu de la deposició verbal.
Esradio, emissora propietat del trident Losantos, Vidal, Herrero, disposa (of course!) d'un programa dedicat a l'elevadíssim art de la tauromàquia, la única disciplina artística en la que a un analfabet li diuen "maestro" Aquest espai monogràfic* és conduIt amb mà "diestra" per Elia Rodríguez que, en motiu del ple del Parlament per a votar la ILP anti-taurina, ens va dedicar un sentit homenatge als catalans, amb l'ajut de dos fills de la gran pàtria humana: Albert Boadella i Albert Rivera (ignoro si la senyora Rodríguez -com fa C's- tria els representants per ordre alfabètic de patronímic).
D'entrada, i per a deixar ben clar l'elevadíssim bagatge cultural que bull dins del seu cervell tauròfil, na Rodríguez va fer una mena d'homilia en al que no hi van faltar uns versos de Lorca lleugerament adpatats i potinejats per a fer el cas: "Un grupo de cínicos, de tramoyistas, de embaucadores también; tramposos por otro lado, tunantes y fulleros -por qué no decirlo- trajeron la Senyera i una espuerta de cal ya prevenida". Encara va afegir unes quantes guitzes més etzibades amb estil rumbós de la mula rebeca i, en acabar, va donar pas a les dues celebritats pseudo-catalanes que s'havia firat.
Boadella va estar sublim. Personalment m'agrada com explica que la societat catalana de "finales de los 40 y los 50" era una societat "lliure" que anava els toros sense complexes (i, potser amb por que no passessin llista, potser?) mentre que la societat actual no està a l'alçada del "ritual más impresionante que existe en el mundo occidental".
Del Rivera, ni en comento res.
*en aquest cas, el prefix “mono” no fa referència a cap primat, pero podria
«Han estado ahí las elecciones, el Estatuto de Cataluña... y el toro, podríamos decir, ha sido el chivo expiatorio de esta bufonada»
Elia Rodríguez: “Un grupo de cínicos, de tramoyistas, de embaucadores también; tramposos por otro lado, tunantes y fulleros -por qué no decirlo- trajeron la Senyera i una espuerta de cal ya prevenida”
ARA A PORTADA
Publicat el
25 d’agost de 2010 a
les 14:55
Et pot interessar
-
Cultura Calella de Palafrugell recupera «El meu avi» a la Cantada d'Havaneres un any després de la polèmica
-
Cultura
«Google em va amenaçar per una peça que vaig fer»
-
Cultura
«Els catalans no hem sabut utilitzar la cultura pop com els escocesos»
-
Cultura
Barcelona celebra 50 anys de la fi de la dictadura amb un «bombardeig» de poemes sobre la Catedral
-
Cultura
Què fer aquest cap de setmana a Barcelona i Catalunya: 20 i 21 de juny
-
Cultura
Més que un fenomen astronòmic: la història cultural dels eclipsis solars
