Jabier Muguruza (Irun, 1960) celebra els vint anys com a cantautor amb el disc 'Beste Hogei' (Resistencia, 2013), un treball que li permet mirar alhora al passat amb nostàlgia i al futur amb preocupació per les traves actuals a la cultura. Compromès políticament amb l'entorn abertzale, Muguruza no defuig opinar sobre el tema de més actualitat en les darreres setmanes, la derogació de la doctrina Parot que ha permès a diversos membres d'ETA sortir en llibertat.

-Al País Basc i a la resta de l'Estat hi ha divisió d'opinió pel derogament de la doctrina Parot, vostè que en pensa al respecte?

-Veig que hi ha gent que s'enfada molt, que hi ha gent indignada perquè surt de presó gent que ha complert la seva condemna. Televisió Espanyola li dóna un tractament del tipus 'més assassins al carrer', però es tracta de gent que ha complert els seus anys de presó i no entenc que alguns sectors de la societat espanyola s'indigni per això. Puc entendre que una persona a qui li han matat algú proper ho visqui d'una determinada manera, però la doctrina Parot no tenia ni cap ni peus.

-Com es viu al País Basc sense ETA?

-ETA ha finalitzat la seva activitat armada, com jo havia demanat moltes vegades. Vaig criticar-los molt quan actuaven i per tant crec que tinc l'autoritat moral per dir que ells han acabat amb això i ara cal complir una sèrie de mesures. Que surtin de presó els que han complert condemnes, que els presos tenen dret a complir condemna prop dels seus llocs d'origen... tot això està dins de la legalitat i ni tant sols això volen complir. No ho veig lògic, i veig que es demanen gestos al govern espanyol i que aquest no pensa moure cap fitxa i crec que s'equivoquen. Ara, de tota manera estem molt millor ara.

-I que en pensa de Catalunya?

 

-Com un conegut polític basc que està a la presó, jo no parlaré sobre el que li convé a Catalunya, però sí que puc dir que estic convençut que el poble català té dret a escollir el que cregui convenient.

 

-Quant al disc, amb ell celebra vint anys en la música. Em pensava que eren més.

 

-En realitat són molts més, però són vint del que anomenem cançó d'autor. Al nostre territori tenim un problema amb aquesta definició, i hi ha col·legues que ho rebutgen, però a mi no em moleta. De fet en alguna botiga he vist el meu disc a la secció de folk i jo crec que més aviat ha d'anar a la secció de cançó d'autor.

 

-El disc es diu 'Beste hogei', que seria 'Uns altres vint' en català. Normalment aquests aniversaris se celebren amb recopilatoris, vostè en canvi ho fa amb un disc nou.

 

-Sí, amb deu cançons noves. Tot apunta cap el mateix, que miro cap endavant, encara que hi hagi un punt de nostàlgia el que preval és la mirada cap endavant i el desig de continuar.

 

-Quantes cançons deu haver fet al llarg de tota la carrera?

 

-Moltes, tinc discos de música infantil, els meus, els que vaig fer amb Les Mecaniciens, jo crec que unes dues-centes.

 

-En un dels temes, 'Troppo Solo' utilitza l'italià.

 

-Sí, sóc un amant de les llengües, no només de la meva, en altres discos he utilitzat el castellà, el català i el francès, i aquesta cançó de Bernardo Atxaga s'ambienta a Itàlia, és la història d'un home gras que està enamorat però que deixa el seu amor perquè prefereix menjar.

 

-Em parla de Bernardo Atxaga. Qui més col·labora al disc?

 

-Col·laboradors habituals, com Iñaki Irazu, que és germà d'Atxaga, perquè no se si ho sabies, però Bernardo Atxaga no es diu així; Harkaitz Cano, un escriptor molt recomanable i traduït al castellà i crec que també serà traduït al català; José Luis Padrón i alguns escriptors més que ja porten temps amb mi i que tenen una sensibilitat determinada. Segueixo reivindicant el disc com a obra.

 

-Ha estat fàcil fer aquest disc?

 

-Cal treballar, i això no m'espanta, m'espanta més no cobrar per treballar. 

 

-A que es refereix?

 

-A que s'està degradant el valor de la música. Ara tenim música a totes hores però ja no compleix les funcions socials que complia fins fa poc. Vivim una depreciació de la música i de la cultura.

 

-La política del ministre Wert i l'IVA cultural no deuen ajudar gaire...

 

-No, aquest personatge que cites no té cap sensibilitat. La cultura i l'educació han d'estar en mans de gent que sigui capaç de gestionar amb sensibilitat.

 

-Quines expectatives té amb aquest disc?

 

-Les de seguir treballant. Amb l'anterior disc vaig fer quaranta concerts i en unes condicions que ja no són les mateixes de fa uns anys, però he tocat a Polònia, els Estats Units i el Marroc. L'expectativa és mantenir-me, treballar per mantenir unes condicions dignes i seguir vint anys més.