Era el 8 de gener de 1990, i Jaime Gil de Biedma moria víctima de la sida. Va ser un dels primers personatges públics a fer-ho per culpa d'una malaltia que causaria estralls a finals dels 80 i a principis del 90. La seva mort també va suposar la fi d'una època literària a Barcelona, protagonitzada per una esquerra "de caviar", però d'esperit dissident. Una era on la Gauche divine, el Bocaccio i les ganes de ser europeus, moderns i d'anar més enllà, van ser el motor de la intel·lectualitat, malgrat que això entrés en contradicció amb un modus vivendi absolutament burgès.
 
Va ser el cas de Jaime Gil de Biedma (1929-1990): alt càrrec de la Companyia de Tabacs de Filipines i nascut en una família de rang elevat, la seva lluita és entre una vida acomodada i l'atracció per la marginalitat, una tensió que ve reforçada per la seva homosexualitat i per la devoció marxista. També ell, potser més que ningú altre, va simbolitzar una Catalunya que es defineix en l'equilibri, sense voler perdre res en la mateixa definició. El propi autor deixava escrit allò tan cèlebre de "me defino como un poeta criollo barcelonés, algo así como un italiano de Buenos Aires. Un catalán porteño". Va ser el més estimat i llegit de l'anomenada generació del 50 i el poeta en llengua castellana més influent de la segona meitat del segle XX.
 
La seva poesia, de fort contingut social, neix de la influència de la literatura anglosaxona, la dels simbolistes francesos, la medieval i, més en concret, de l'obra de Luis Cernuda. D'aquí n'extreu la concreció, la puresa de les imatges i del llenguatge, fins arribar al nihilisme dels darrers temps. Compañeros de viaje (1959), Poemas póstumos (1968), Diario de un artista seriamente enfermo (1974) i Las personas del verbo (1975) són algunes de les seves grans obres, com també les traduccions que va fer de T.S. Eliot i Christopher Isherwood. Un llegat literari de primer nivell i d'alt voltatge que ara, 27 anys després de la seva mort, arriba al Teatre Lliure de la mà de Joan Ollé.
 
Un homenatge per mitjà de la paraula
 
El director d'escena ret un particular homenatge a un dels seus mites amb l'obra Las personas del verbo. Contra Jaime Gil de Biedma, que agafa els seus textos i textos d’altres fins a crear un perfil literari, dramàtic i poètic de l'autor barceloní. "La intenció és convidar a escoltar com Gil de Biedma ens explica totes les seves vides a través de poemes, diaris, correspondència, entrevistes", detalla Ollé. A l'escenari hi haurà "tres Jaimes: el jove, l’adult i el pòstum; o potser el jo, el tu i el nosaltres, les persones del Verb. I ella, elles, en les seves paraules. I les paraules dels seus amics Estapé, Barral, Ferrater, Marsé".

L'obra és interpretada per Ivan Benet, Judit Farrés, Mario Gas i Pep Munné, amb les veus en off de Fabià Estapé, Gabriel Ferrater, Juan Marsé i Joan Manuel Serrat. Es podrà veure al Lliure de Gràcia del 3 al 28 de maig. La millor manera per comprovar la vigència d'un llegat etern, per gaudir a totes d'un autor que escrivia poesia "per no morir del tot", tal com ell mateix havia confessat. Una obra que és viva gairebé tres dècades després de la seva mort, i que batega amb intensitat i vigor com la veu d'un poeta que sona, encara avui, actual. Com si no hagués passat el temps.