Tot i que assumirà oficialment el lideratge de l'OSV el proper mes de setembre per un període de tres temporades, mantindrà una part de la seva feina als Estats Units. Així, no serà fins el 2017 que el podrem veure dirigint els músics de la simfònica. Tot plegat ho ha explicat en una entrevista a NacióSabadell.
-Com afronta la nova etapa? Com gestionarà la seva feina a Estats Units?
- La meva feina a la Universitat de Maryland, la Juilliard School de Nova York i la Jove Orquestra Nacional dels Estats Units, ja m'omplia, per això quan la tardor de l'any passat em van oferir la direcció de l'OSV vaig quedar-me sorprès i vaig trigar 3 o 4 mesos en decidir incloure-la a la meva vida. Volia guardar l'essencial del que faig a Estats Units i després de donar-hi moltes voltes finalment vaig trobar la recepta que ho feia possible. Reduiré la relació a Maryland, només faré el 60% de la feina i això em donarà més llibertat. Fins el setembre no seré director titular aquí, intentaré fer-ho tot de forma progressiva i aniré viatjant de forma que poc a poc tindré llibertat per poder treballar aquí. Serà complicat però val la pena.
- Vostè ja coneixia l'OSV i la feina que ha desenvolupat Rubén Gimeno en els darrers anys. De fet, ell ha dit en varies ocasions que vostè va ser un mentor per ell. Què creu que pot aportar?
- Es tracta d'una formació molt particular perquè els seus membres sempre s'estan preguntant com actuen i com poden fer arribar la música al públic d'avui. Jo penso que en la música clàssica sempre ens hem d'estar preguntant com podem fer viu i rellevant temes que van escriure's fa segles i que encara tenen alguna cosa molt profunda per dir-nos avui. Ells pensen en el futur i jo també. Em pregunto com seran els concerts en els 50 anys que venen, què és el que sobreviurà. Hi ha alguna cosa orgànica en el fet que el Rubén i l'OSV s'hagin mogut en aquesta direcció i jo també i de sobte ens hem trobat. Sense destrossar el que ha fet ell en els darrers anys puc agafar les regnes d'aquest projecte tenint la sensació d'estar en un cotxe que ja camina.
- Així, té la intenció de seguir el procés de transformació que la formació va iniciar sota les ordres de Rubén Gimeno?
Si hi tant i en cas de trobar alguna cosa que no funciona poder cercar els espais de debat que calgui per canviar-ho. El projecte de l'OSV té una ressonància pel món enorme. No se si són prou conscients que el que estan fent és descobrir possibilitats noves per les orquestres. Els donen pautes de com poden viure en el futur i això és una contribució molt gran.
James Ross, nou director de l'OSV Foto: Juanma Peláez
- L'OSV és una formació molt particular que pertany als propis músics. Pot influir aquest factor a la seva feina?
- Tinc molt clar que jo estic treballant per un grup de músics. Els meus caps són els membres de la pròpia orquestra i això és molt atractiu. En els darrers temps s'ha vist que les empreses que assoleixen més èxit són les que aposten per una organització més horitzontal i on la funció del líder és fomentar els capacitats dels seus membres de forma individual, donant suport des de sota. Aquesta serà la idea. No vol dir que els deixi fer i desfer totalment, però si que em mostraré completament obert a servir-los i estic segur que ells compartiran la producció de les idees amb mi.
- A Estats Units els músics solen estar oberts als canvis i les innovacions?
No, hi ha molta port al canvi. Els músics ofereixen certa resistència a l'hora de fer quelcom més que tocar. A més la relació laboral entre ells i l'orquestra sovint és tensa perquè tot i que els administradors sempre intenten innovar costa molt que els músics s'hi avinguin. Ells han guanyat una plaça per com tocaven, no per fer coses diferents o per fer participar el públic. Aquest és el tret diferencia de la OSV, són els músics els que han decidit emprendre aquest camí i el seu propi cap està treballant per ells.
- Fins el mes de setembre no s'incorpora oficialment, però ja ha tingut alguns contactes amb ells.
- Si, tota aquesta setmana he estat aquí i la temporada que ve conduiré dos concerts. Oficialment començo al setembre però hi ha molta feina ja s'haurà fet abans.
- Amb tot, la programació de la nova temporada ja estava tancada. Hi ha contribuït d'alguna manera?
- Hi he aportat suggeriments però la responsabilitat ha recaigut en el Rubén Gimeno i el president de l'OSV. Començaré a estar més involucrat a partir de setembre.
- Quins compositors li agraden més a James Ross?
- Mozart, Schubert, Brahms... i tot allò que inclogui veu i instrument també m'agrada i m'atrau. Honestament puc dir que estic familiaritzat amb un repertori molt ampli. Ser el director serà estrany perquè no podré dir què un tema no m'agrada quan l'estigui treballant. Hauré d'estimar tots els compositors i temes, almenys en el moment en què estigui fent-ho. En sóc conscient i per això tinc una actitud molt positiva i oberta. Ara bé, més enllà del que a mi m'agradi, el que és important és decidir amb llibertat quina música o quines obres poden significar alguna cosa per al públic de Sabadell i de Barcelona.
- En aquest sentit, té en ment alguna proposta?
- M'agradaria provar alguna cosa combinant moviment físic i instrumental. L'OSV ja ha fet algun espectacle en aquest sentit. Hi tinc experiència perquè a Maryland ja hem fet coses semblants. L'orquestra tocava sense director, sense faristol, de memòria i explicant la història amb el moviment dels músics. M'agradaria poder traslladar quelcom similar aquí. Se que és complicat i que no es pot fer sempre, però en els meus tres anys voldria fer-ho alguna vegada. Se que no totes les formacions poden assumir reptes com aquest, però també se que l'OSV pot i que precisament el seu esperit innovador per fer espectacles en què la música connecti amb el públic és el que ha donat a aquesta formació reconeixement.
- Creu que en el moment actual la música clàssica és gènere poc atractiu?
No crec que sigui una cosa només de la música clàssica. Penso que vivim una vida que està lligada a les pantalles. Ens passem el dia mirant el telèfon, l'Ipad, l'ordinador...no ens parem a contemplar o gaudir de les coses. Quan escoltem música sovint anem canviant de cançó constantment i la nostra capacitat de concentració no va més enllà dels tres minuts. En música clàssica les peces duren més de tres minuts, o tenen un principi molt atractiu o perdem l'atenció. Busquem nous valors, noves coses. Crec que si no ens animem a l'escenari serem incapaços d'entusiasmar el públic. No podem esperar que el públic quedi embadalit només sentint la nostra música. No n'hi ha prou amb tocar bé, cal oferir un espectacle visual, cal que els músics s'involucrin més i que siguin capaços de comunicar.
- Vostè també és trompetista, el veurem tocar a Sabadell?
No toco molt sovint, però m'agradaria. Si tinc el temps per desenvolupar la musculatura facial ho faria altre cop. Penso que potser hi haurà una oportunitat per mi de tocar alguna cosa amb els propis músics de l'OSV.
James Ross, nou director de l'OSV, en un moment de l'entrevista amb NacióSabadell. Foto: Juanma Peláez
