Jaroussky encisa el Liceu

Publicat el 05 de desembre de 2011 a les 09:17
Philippe_Jaroussky Foto: Ovidi de Cardona

Per encetar el nadalenc mes de desembre, el Gran Teatre del Liceu ha programat, en dies consecutius, dues de les veus líriques més preuades de l’actual panorama internacional: la del contratenor francès Philippe Jaroussky i la del tenor peruà Juan Diego Flórez.  

El cantant francès, que els darrers temps ha esdevingut el contratenor de moda arreu d’Europa,va debutar el passat divendres 2 desembre al Liceu, acompanyat per la prestigiosa formació d’instruments històrics  Freiburger Barockorchester i la seva directora-concertino Petra Müllejans, debutants també al coliseu de les Rambles. Format al Conservatori de Versalles i al Departament de Música Antiga del Conservatori de París, amb tan sols 33 anys, Jaroussky ha excel·lit en un ampli repertori barroc i, més recentment, s’ha introduït també de forma exitosa, juntament amb el pianista Jerôme Ducros, en un repertori contemporani i modern.

Després de presentar el seu treball discogràfic Opium al Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, el passat estiu, Jaroussky va presentar-se a la capital catalana amb un programa íntegrament dedicat a un dels seus compositors fetitxe: George Friedrich Händel. Ja abans de cloure la primera part del concert, que ho feu amb una virtuosística interpretació de l’impossible ària d’Ariodante  “Con l’ali di costanza”, la seva exquisida musicalitat, prodigiosa tècnica i refinadíssim sentit del fraseig havien seduït completament l’auditori.

La segona part, que es va prolongar amb tres peces de més, va servir per desfermar l’entusiasme d’un públic que, malgrat no estar avesat a aquest tipus de repertori (com es va evidenciar amb els  reiterats aplaudiments entre els diversos moviments d’algunes peces), va acabar absolutament rendit davant l’encís i la bellesa canora desplegats pel contratenor francès. Entre les propines, va interpretar l’única peça fora del catàleg händelià de la vetllada: una delicadíssima ària del Polifemo de Niccolò Porpora, escrita per al mític castrat Farinelli i iniciada amb una nota sostinguda en messa di voce que va deixar l’auditori embadalit i amb la pell de l’ànima de gallina. Com era d’esperar, el concert va cloure amb la cèlebre ària de Serse “Ombra mai fu” , immaculadament interpretada.

Van contribuir a fer rodona la vetllada, els membres de l’extraordinària formació de Freiburg, els quals, liderats per la seva entusiasta concertino, van fer gala de la seva vàlua artística en el transcurs del concert i, molt especialment, amb la interpretació del Concerto grosso de la primera part i la Sarabanda del segon.

Nota al marge, fora bo que els responsables artístics del coliseu barceloní es replantegessin la política de retallades sobre el disseny i continguts dels programes de mà. Resulta d’allò més indignant no poder trobar, entre florits dissenys i logos de mecenatge, ni una breu referència biogràfica dels intèrprets. Si el que realment els hi preocupa és formar al públic, el primer que haurien de fer és informar-lo.