Jessica Cornwell: «Barcelona és un palimpsest ple de capes»

L'escriptora nord-americana, néta de John Le Carré, debuta amb 'El llegat de la serp', un thriller històric ambientat en la capital catalana

Publicat el 14 de juny de 2015 a les 16:24

Jessica Cornwell a Barcelona, en la presentació de 'El llegat de la serp' Foto: Jordi Palmer / Nació Digital


L'escriptora nord-americana Jessica Cornwell ha triat la ciutat de Barcelona com a escenari principal del seu debut literari, 'El llegat de la serp' (Edicions 62, 2015) -publicat en castellà per destino com 'El legado de la serpiente'-, un thriller històric que parteix de l'any 2003 per viatjar fins l'edat mitjana a la recerca d'un llibre perdut.

"Sempre m'han interessat els mites, l'alquímia i la càbala", assegura l'escriptora, que s'ha endinsat en la figura i la societat en què va viure Ramon Llull per donar forma a un llibre que s'ambienta principalment a Barcelona, tot i que també té parts a l'illa de l'escriptor, Mallorca.

Cornwell, que coneix bé Barcelona ja que hi va viure durant l'any 2009 i parla castellà i entén el català, ha recordat que va arribar a la ciutat "per estudiar Lorca i el teatre" i a partir d'aquí va començar a conèixer el teatre català i va treballar amb La fura dels Baus durant una temporada. L'escriptora, que és néta del també escriptor John Le Carré, assegura que quan va decidir començar a escriure es va adonar que "en tot el que escrivia sempre retornava a Barcelona".

Recerca d'un llibre "secret"

En el seu llibre tracta també la qüestió de la violència contra les dones a partir d'una trama en què Anna Verco, la protagonista, retroba unes cartes antigues que porten a reobrir el cas de l'assassinat de quatre dones l'any 2003, un acte misteriós que tindrà les seves arrels en un llibre "secret", un "palimpsest en pergamí que tracta de la història de les dones titulat 'Els papers de la serp'", una obra més o menys inspirada en els escrits de Ramon Llull, de qui assegura que aprecia "el seu llenguatge pur", malgrat haver-lo llegit en traducció anglesa.

Precisament, la figura del palimpsest, és a dir, del document reutilitzat, del paper reescrit, serveix a Cornwell per explicar el paper de Barcelona a la novel·la: "És com un palimpsest ple de capes", assegura, tot mencionant les restes romanes, el Call, el Barri Gòtic... "La ciutat és plena d'història i d'històries, i alhora una ciutat moderna", insisteix.

Pel que fa al seu avi, Cornwell assegura que "encara" no ha llegit el llibre, perquè "quan escriu no llegeix", però que en tot cas, ha preferit no demanar-li consell ni mostrar-li el llibre fins que l'ha acabat, perquè volia "ser jo mateixa". I el que té clar l'escriptora es que aquesta novel·la és l'inici d'una trilogia per a la qual ja té bastant pensada la segona part.