Fa més de deu anys que el Memorimage, el Festival Internacional de Cinema de Reus ens descobreix pel·lícules extraordinàries que, com a característica destacada, incorporen imatges d’arxiu en moviment en el seu metratge. Aquest petit detall –amb importància– és, com diuen ells mateixos, “una iniciativa innovadora que aposta per la importància de la recuperació i conservació del patrimoni audiovisual i pel valor de la imatge en la configuració de la memòria individual i col·lectiva”.

A la passada edició, el novembre de 2015, la pel·lícula Joana Biarnés, una entre tots va ser la gran triomfadora del festival i es va endur el Premi a la millor pel·lícula de la Secció Oficial, i és que, de la mateixa manera que el festival, la pel·lícula dirigida per Jordi Rovira i Òscar Moreno, recupera i reivindica part del nostre patrimoni, la primera fotoperiodista dona de l’estat. Aquest més d’abril arriba a les sales com El documental del mes.
 
Un personatge captivador i clau
 
La gran virtut i encert del documental és la lliçó que ens dona al revelar-nos una realitat fins ara desconeguda, presentant-nos un personatge captivador i clau per entendre el món del fotoperiodisme postfranquista i el paper de la dona en aquell context. Un personatge brillant, natural, desenfadat, sense complexes de cap tipus i que té, com a únic objectiu ser feliç. Joana Biarnés és la narradora de la seva pròpia història; un encert de guió i direcció que ajuda a crear una interessant tensió narrativa; ens emociona mica en mica, amb cada gir en la seva història, perquè ens trenca els esquemes i ens fa vibrar amb la seva manera d’entendre món.
 
Joana Biarnés va ser la primera fotoperiodista espanyola. Va créixer professionalment en un món d’homes, en el context d’una Espanya retrògrada i masclista fins a no poder més. Malgrat l’època, va tenir sort d’estar ben rodejada. Un pare bo, honrat i valent li va fer de mestre, i un marit còmplice i entregat ha sigut el millor company per les seves aventures. Però més enllà del seu entorn, Biarnés va “fer carrera” gràcies a la seva personalitat; la seva actitud davant la professió i vida ens planteja una lliçó de d’igualtat, lluita, superació i, per sobre de tot, una lliçó d’humilitat en un món ple a vessar d’egos.

Un feminisme sense complexos

La novel·lista nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie, nascuda a Enugu l’any 1977, escriu en un dels seus llibres que “el problema del gènere és que ens imposa com hem de ser en comptes de reconèixer com som. Imagineu-vos com seriem de feliços, com en seriem de lliures si fóssim només nosaltres mateixos, sense el pes de les expectatives de gènere”. Així és Joana Biarnés, ella mateixa, sense complexos, sense por. Aquest és el feminisme que ens cal.
 
Som afortunats que els directors Jordi Rovira i Òscar Moreno i tot l’equip de la pel·lícula hagin desenterrat i reivindicat aquest tresor oblidat. Joana Biarnés, una entre tots és una pel·lícula necessària, per la seva protagonista i pel seu missatge. Reivindiquem-la, expandim-la, i no deixem que això ens torni a passar, no oblidem mai més, a ningú més.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=y8CLjHiCWHc[/youtube]