El professor d'història Joaquim Molina (Barcelona, 1966), ha fet el ple amb el seu primer llibre, 'La rosa entre els llops' (Columna, 2014), obra amb la que ha guanyat el premi Nèstor Lujan de Novel·la Històrica. Es tracta d'un thriller ambientat al Baix Aragó a finals del segle XIII, un temps convuls en què Pere el Gran -Pere II, comte de Barcelona, Pere III, rei d'Aragó- inicia la gran expansió per la mediterrània de la corona desafiant els dos homes més poderosos de l'època, el papa de Roma i el rei de França un fet que fa que els historiadors francesos consideressin el monarca “com l'eix del mal”. 

-'La rosa entre els llops' és el seu primer llibre. Que l'ha dut a convertir-se en escriptor?

-Va arribar un moment que vaig voler agafar un episodi històric real i imbricar-ho en una trama creativa, en un trhiller. Primer per un plaer hedonista, per gaudir-ne jo, però la cosa va quallar i vaig presentar la novel·la al Nèstor Lujan i he guanyat el premi, Per mi ha estat un part sobtat i feliç.

-Perquè tria l'època de Pere el Gran?

-Perquè és una època molt interessant i èpica, amb una guerra, un conflicte internacional en el qual la Corona d'Aragó es veu involucrada. Fins al moment la corona s'havia fet gran en clau interna a costa dels musulmans, quan el pare de Pere, Jaume I, conquereix un espai extraordinari: València, Múrcia, Mallorca. Però és Pere qui torna a seure a la taula de la política internacional, i això que hi havia certa recança, perquè l'últim que ho va fer va ser el seu avi, Pere el Catòlic, però la batalla de Muret li va sortir malament, hi va morir, i Catalunya va perdre la influència que havia tingut a Occitània a favor de França. Pere el Gran torna a jugar en aquest àmbit i s'enfronta a grans poders.

-La guerra a què fa referència és la de Sicília?

-Sí. Sicília era un feu papal, i el papa decidia a qui destronar i a qui coronar, i va decidir destronar els Hohenstaufen, els gibelins de l'Itàlia medieval i hi va posar els Anjou, que eren la nineta dels ulls de Roma. Però Pere, marit de Constança de Sicília, s'enfrontà a aquests dos poders, l'espasa dels Anjou i l'espiritual dels papes.

-I aleshores hi ha una croada contra la corona d'Aragó.

-Sí, perquè el papa desposseeix Pere dels seus regnes i organitza una croada. El rei de França envaeix Catalunya en una guerra que es lliura també a la Mediterrània, on s'enfronten les flotes dels Anjou i de la corona d'Aragó, amb personatges com Roger de Llúria com a gran almirall. És un món en guerra on Pere i la corona d'Aragó està sola.

-No té cap aliat?

-Sí en té, com el rei d'Anglaterra, Eduard I, l'Eduard 'Longshanks' de 'Braveheart', que tampoc era tant dolent com a la pel·lícula. Simpatitzava amb Pere però no estava disposat a enfrontar-se ni al rei de França ni al papa.

-I Castella?

-En aquells moments tenia molts problemes, amb un greu problema dinàstic entre Alfons X i el seu fill, Sanç el Brau i la reclamació dels infants de la Cerda, un problema dinàstic molt complicat que deixa Castella una mica inactiva. Ara bé, Sanç el Brau es frega les mans perquè aspira a que la croada tingui èxit i aconseguir territoris a la zona de Múrcia i Alacant que estaven en disputa des de feia temps, en una mena de guerra freda.

-Perdoni el contrafactual però si la croada hagués tingut èxit, que hauria passat? El territori de la corona d'Aragó hauria passat a França?

-Hi ha tot d'hipòtesis. Potser hi hauria hagut un període de domini francès, però també crec que la història té corrents tel·lúriques molt fortes, i crec que el Pirineu, la distància i la realitat política i històrica del país hagués fet que amb el temps passes com amb Navarra, que també va caure sota influència francesa durant un temps però després se'n va desfer. Ara, sí que hi hauria hagut una flor de lis a les quatre barres.

  -Es coneix prou aquest període històric?

-Crec que no. En l'àmbit dels historiadors sí, però no entre el gran públic. A mi m'interessava explicar una història policíaca, un thriller, i al mateix temps posar llum sobre alguns episodis que en el seu moment van fer córrer rius de tinta pels dos bàndols. Tot i que Aragó no va tenir aliats militars, sí va haver-hi un enfrontament intel·lectual i ideològic en el qual van participar molts escriptors de l'època, el mateix Dante Alighieri, que era proaragonès, situa el papa al purgatori i lloa Pere el Gran als seus versos. I pels historiadors francesos, el rei Pere el Gran era l'eix del mal, perquè es va sortir de l'status quo del moment.

-Li han estat útils les recents investigacions científiques sobre les restes del rei Pere?

-Si, per la caracterització física, on literalment copio la reconstrucció que en van fer. Em sembla fascinant que a través d'una calavera, que per mi totes són iguals, es puguin reconstruir pòmuls, mandíbula... Pere era alt com el seu pare i més aviat rosenc i d'ulls clars, segurament per part de Violant d'Hongria, la seva mare, afegit al fet que la dinastia de Barcelona és d'origen gòtic, d'estirp germànica.

-El llibre pot contribuir a donar a conèixer aquella època?

-No és la meva pretensió inicial, però com a historiador i professor, sempre tinc la inquietud de divulgar, i el llibre té aquest esperit de divulgació, d'explicar de manera amena un episodi històric. Espero que se'n parli i tot això que guanyem.

-Per fer novel·la històrica cal ser-ne lector?

-Jo ho sóc, no se si altres ho són o no, però jo sempre he llegit molta novel·la. De jove llegia 'Ivanhoe', 'Robin Hood', 'El último mohicano', i també llegeixo molt assaig històric.

-El fet de ser professor d'història el fa ser especialment primmirat pel que fa al rigor històric?

-Efectivament. Però és una part molt divertida, és un trencaclosques detectivesc buscar on i quan pots situar un personatge per no pifiar-la, perquè una cosa són els personatges ficticis, però amb un personatge històric de primera divisió has de mirar molt bé si estava en aquell lloc, quants anys tenia, si estava casat o era vidu, si aquell castell existia... Això engresca molt però hi ha més feina de la que un es pensa.

-Hi ha tota una part d'investigació històrica, doncs.

-Sí, és una feina que no ho sembla, però per fer creuar uns personatges per un pont sobre el riu Matarranya, que són tres línies d'un capítol, primer t'has de plantejar si el pont hi era el 1283, i resulta que el pont és del 1350, i per tant l'han de passar en barcassa. Ara, la recerca és estimulant i divertida.

-I s'ha permès alguna llicència, que al capdavall 'La rosa entre els llops' és una novel·la?

-Sí, perquè a la història hi ha buits documentals, que són la invitació que ens dóna Clio, la musa de la història, per inventar. Hi ha anys que no hi ha constància del que va passar i aquí em puc permetre la llicència de posar el rei en un lloc o una situació determinada.

-Que li diuen els seus lectors?

-Alguns són alumnes meus i no se si el llegeixen perquè la selectivitat està a la vora i volen una bona nota, però pel que em diuen els ha agradat i enganxat, que és també una de les raons per les que el jurat em va donar el premi, que enganxa i té ritme ràpid. 

-Després de l'èxit del primer llibre, seguirà com a escriptor, i en cas afirmatiu, estirant del fil d'aquest llibre?

-Sí, he recollit molta informació i hi ha molt document que no ha sortit. Realment hi ha una segona novel·la que passa més en l'àmbit mediterrani.

-Seria una segona part?

-Més aviat un 'spin off'.