Des de 'País petit' de Lluís Llach fins a 'Boomerang' de Manel, passant per 'El dimoni dins jo' de Tomeu Penya, 'Em dius que el nostre amor' de Toti Soler i 'Oració' de Kitsch, i així fins a 501 cançons, les que el periodista especialitzat en música i col·laborador de Nació Digital Jordi Bianciotto ha recopilat al llibre '501 cançons catalanes que has d'escoltar abans de morir' (Ara Llibres, 2014), un treball exhaustiu que ofereix un ampli ventall del que ha donat al música en llengua catalana a través de la seva matèria primera, les cançons.

I és que malgrat que per a Bianciotto donar forma a aquest llibre ha estat un encàrrec editorial, també és la demostració que "la música en català viu un esplendor creatiu", raó per la qual el periodista ha volgut partir de cançons ben recents per elaborar el llibre, com 'La via' de Pepet i Marieta i 'L'ós' de La Iaia per viatjar cap enrere "sense límits", recuperant cançons populars i tradicionals, sovint a partir de les versions que n'han fet cantautors com Joan Manuel Serrat i 'La dama d'Aragó' o grups com la Companyia elèctrica Dharma i 'La presó del rei de França'

Per a l'autor és un fet que s'ha avançat molt en els darrers anys en el camp musical en català, sobretot perquè les generacions formades amb "una certa normalització cultural de la llengua entenen que cantar en català ja no comporta cap connotació", i que per tant, "es pot fer música en català com en qualsevol altra llengua", tot i que alerta que "no estem en un context de plena normalitat, perquè fer cançons en català comporta també un cert risc". En aquest sentit constata que si bé actualment "s'han pogut trencar els prejudicis que una part de la població catalana tenia sobre la música en català", encara hi ha "portes que es tanquen, en especial a l'hora de sortir de Catalunya".

Deu blocs temàtics

En tot cas, el nexe d'unió de la tria elaborada per Bianciotto al llibre és difícil d'escatir, perquè segons el propi autor, "no hi ha una categoria o definició que les agrupi, ja que cadascuna té un perfil diferent", de tal manera que al llarg de l'obra es poden trobar "himnes generacionals, hits comercials, cançons no particularment famoses i d'altres simplement brillants des del punt de vista artístic". És per això que, per endreçar-les una mica, al llibre apareixen dividides en deu blocs temàtics: La mirada al món; Companys de viatge; Amor; Sensualitat; Quotidianitat; Saviesa Popular; Llocs dels Països Catalans; Lluita; Diversió; i Mons imaginats.

  Però en tot cas no es tracta d'una simple relació de cançons més o menys emblemàtiques, ja que Bianciotto hi ha volgut aportar documentació que justifiqui la tria. De fet, hi ha un centenar de cançons que inclouen cites dels mateixos autors o d'especialistes que parlen sobre la lletra, de tal manera que es pugui explicar de primera mà la importància de cada tema triat.

A més, com es tracta d'un treball extens que recopila mig miler de cançons, l'autor ha tingut la preocupació d'assegurar-se que "tothom hi quedés reflectit", sense deixar-se "cap creador important" ni oblidar "cap gènere ni cap territori de llengua catalana". Tant és així que hi ha força noms de fora del Principat reflectits a l'obra, des d'Obrint Pas a Franca Masu, passant per Pere Figueres i Antònia Font entre molts d'altres.