"Aquest any obrim un trienni que ens va molt bé per adreçar-nos als espectadors", explica, posant atenció als detalls i encomanant les ganes de ser-hi, de viure-ho, de veure-ho. "Al carrer passa de tot: té a veure amb arts visuals, amb teatre, amb dansa. Ara ens centrem en el concepte d'interculturalitat, i l'any vinent ens centrarem en participació, i el 2018 en l'espai públic. Tres valors que ja tenien La Fura dels Baus i que mostren, més enllà d'aquesta referència, que l'art de carrer català viu una salut envejable". Ho demostra que hi ha molta peça d'art de carrer catalana movent-se pel món, "perquè tenim bones companyies que arriben a molts públics, com La Tal, Insectotròpics o Joan Català".
Una Fira que és servei públic
"Nosaltres, des de FiraTàrrega, som servei públic i tenim la missió de representar l'actualitat –subratlla–. Hem d'atrevir-nos a donar sortida a materials que seran part del futur immediat, avançar-nos a la programació". Una idea que lliga amb el fet de fira com a fira i que té a veure amb la novetat, amb el prototip. "Més enllà d'aquest aspecte, però, la Fira també té a veure amb peces que s'han fet i que s'estrenen. I totes elles tenen una qualitat i responen a la voluntat d'equilibri: que arribin a molts espectadors professionals, a banda dels espectadors tradicionals".
Aquest ingredient és el que fa tan singular i heterogènia FiraTàrrega, una explosió de teatre que presenta arts de carrer, però també espectacles de sala, sempre amb la idea d'oferir teatre per a tots els públics. "Com a Fira, tenim una decidida voluntat d'escoltar", explica Duran. Potser per això la secció Mirades és tan preuada, amb gent que parla de la gent de Tàrrega. I també altres seccions com el Focus Xile, l'Urbannation –amb una plaça que tot el dia és ocupada amb tallers, street art i espectacles de hip hop–, o l'Espai Zebra, que enguany dedica els seus espectacles a la transsexualitat, el Focus Xile .
"Tot això són exemples d'una Fira que genera coses, que no és només compra-venda. Que no és un supermercat". La programació ho demostra, així com la sensibilitat de Jordi Duran, un director atípic, per compromès, per entenedor i per diàfan. Que creu allò que fa i a qui agrada explicar-ho. Un director que té els peus a terra i la mirada posada en el futur. El resultat de tot plegat, en viu a Tàrrega fins aquest diumenge, 11 de setembre.

La plaça Major plena de gent i pols de colors durant l'espectacle inaugural de FiraTàrrega 2016 Foto: ACN