"Es pot repetir una crisi com la del 2008?" és la pregunta que intenta respondre Nedant entre taurons. El meu viatge al món dels banquers (Empúries / Malpaso, 2016). Joris Luyendijk (Amsterdam, 1971) i més de dos-cents noranta mil exemplars venuts a Holanda certifiquen que la qüestió té molt d'interès, amb un llibre que mostra la immersió del periodista holandès durant un parell d’anys en un dels centres financers més importants del món, la City de Londres. Entre molts mèrits, l'obra aporta la perspectiva desconeguda dels professionals que acaben creant logaritmes per guanyar diners en inversions. Però: com són aquests agents? Com són les relacions que tenen amb familiars i amics?
 
Així, sota identitats falses, i trencant l’estricte codi de silenci que impera en el sector financer, molts empleats i banquers han accedit a parlar amb Luyendijk, confessant-se aclaparats per l’opacitat tecnològica i matemàtica del sistema bancari. "Alguns han arribat a admetre –explica el periodista– que quan Lehman Brothers va col·lapsar l’any 2008 van trucar a les seves famílies perquè compressin or i, fins i tot, armes, arrepleguessin tots els aliments possibles i es preparessin per abandonar immediatament la ciutat amb els seus fills". Al capdavall, Nedant entre taurons és un llibre sobre persones, que no pretén que el lector entengui l'entrellat de les finances.

  "El que fa fascinant el llibre són les motivacions i les actituds que té la gent", ha subratllat l'economista Miquel Puig durant l'acte celebrat aquest matí a la Borsa de Barcelona. En aquest sentit, Joris Luyendijk conclou: "Pensem que els banquers són monstres, però són éssers humans com nosaltres. El problema no són els banquers, sinó el sistema". El periodista holandès, molt reputat com a reporter de guerra expert en el Pròxim Orient, confessa que no sabia res de finances abans de fer el llibre. I el resultat és una obra "que no és per la gent del sector, sinó per la gent de fora".
 
La perillositat del sistema financer
 
En la productiva conversa que ha tingut amb els mitjans, Luyendijk s'ha mostrat sorprès per la idiosincràsia del sistema financer, "molt més perillós del què em vaig pensar". I afegeix que "hem creat un sistema que, quan col·lapsa, és terrible", i que ens remet a una pregunta: "això pot tornar a passar en el futur?". Segons explica, amb l'audàcia que impregna el llibre, el canvi més important seria "apostar fermament per la responsabilitat personal", fins a adonar-nos del veritable drama que ha estat aquesta situació extrema: "El que s'ha fet durant molts anys és jugar a la ruleta russa amb el cap d'altra gent. I sense que hi hagi hagut conseqüències", rebla.

La lectura del llibre és prou reveladora, fent-nos partícip de la coincidència que unia tots els entrevistats: des del crack del 2008, el sistema gairebé no ha canviat. L'obra, lluny de l'autocomplaença, és una exploració de les interioritats del sistema bancari, entretinguda i terrorífica. Joris Luyendijk és també autor de Het Zijn Net Mensen (Hello Everybody!), on explica les seves experiències com a corresponsal de guerra al Pròxim Orient. Va ser el corresponsal més jove del conflicte i actualment n’és un dels especialistes europeus.
 

L'apunt: El dia que vaig quedar atrapat en un ascensor amb Joris Luyendijk

Maldestre metàfora d'un sistema que deixa sense aire els ciutadans, Joris Luyendijk ha passat quaranta minuts atrapat a l'ascensor aquest matí, just abans de la sessió informativa amb la premsa. El destí ha volgut que vuit persones –entre les quals, un servidor– ens veiéssim aturats en una terra de ningú plena de maons, entre la planta baixa i el primer pis. De bon humor, Luyendijk ha aguantat el tipus, malgrat els estralls sudorípars d'una cada vegada més intensa xafogor. A la fi, però, l'odissea immòbil ha acabat bé, no sense deixar de comprovar com d'ineficaces són les mesures d'emergència establertes en aquesta Barcelona cosmopolita que, per més inri, ha patit l'incident al cor des d'on irradia el sistema financer: l'edifici de la Borsa. Un cas de poètica-ficció. Unes quantes ampolles d'aigua després, sufocats, assedegats i esmaperduts per la pesantor dels tècnics, Joris i la resta hem pogut sortir de l'habitacle on hem compartit converses i neguits durant una estona. I tot ha tornat a la normalitat, amb la certesa que alguna cosa no rutlla en tot aquest entramat. Sense dobles sentits. O potser sí.