Josep Maria Mainat cantarà cançons de La Trinca al Canet Rock Foto: David Campos
-El 2014 vostè era una mena de 'guia espiritual' del Canet Rock, quina diferència hi ha respecte aquest any?
-La diferència és que aquest any m'han convençut per a que surti a l'escenari aprofitant que són els 40 anys del Canet Rock. La Dharma ho celebrarà amb els Comediants, i jo pujaré i faré tres o quatre cançons.
-Seran cançons de La Trinca?
-En principi sí. Encara no ho hem decidit del tot, però crec que hi haurà alguna com 'La Faixa', perquè és un bon moment per recordar que els feixistes es queden sense privilegis, precisament ara en un moment de canvi estructural en que els feixistes es queden sense feina.
-I quina més?
-'Com el Far West no hi ha res', perquè sempre ha estat d'actualitat. Algunes estrofes les podríem haver escrit la setmana passada. I suposo que alguna més de rock, com 'Em descontrolen les neurones' o 'All i oli', però això ho hem d'acabar de concretar la setmana vinent, quan comencem a assajar. La banda serà la Dharma i potser pujaran alguns amics a fer cors, com Els Amics de les Arts.
-Tindrà continuïtat?
-No, no. Serà un sol cop i hi he accedit perquè m'ho van demanar, però no es tracta de retornar a formar La Trinca ni res d'això.
-Entenc que Miquel Àngel Pasqual i Toni Cruz no hi seran.
-No, no els ho he demanat, perquè no és un concert de La Trinca, sóc jo interpretant tres o quatre cançons de manera molt puntual.
-En tot cas, molta gent recorda La Trinca, forma part de l'imaginari musical dels catalans.
-Sí, molta gent se'n recorda. I a més els pares fan una cosa molt cruel, que és ensenyar les cançons a la canalla, de manera que ara tenim fans molt jovenets.
-Com va anar embarcar-se amb la recuperació del Canet Rock?
-Va ser durant la celebració del meu aniversari, quan parlava amb Gemma Recoder de Sunmusic, i vam dir de fer-la ben grossa, per a que la gent es pogués expressar musicalment i políticament, i aleshores vaig recordar que el Canet rock va tenir molt de sentit en el moment de la transició, perquè s'estava sortint d'una dictadura i entrant en una democràcia, i ara que estem en el moment d'entrar en un altre model de país també tindria sentit, però és que a més ara hi ha una riquesa musical molt important, a Catalunya hi ha centenars de bandes molt interessants.
-Malgrat tot, Canet Rock no és un festival polític.
-Al Canet Rock no hi ha cap consigna, però quan ajuntes 25.000 persones criden el que volen i qui vol portar estelades, en porta. És veritat que els grups connecten amb la gent musicalment, però també hi ha una ànsia col·lectiva. La gent és lliure d'expressar el que vulgui, perquè Canet és llibertat i allà s'hi respira un ambient col·lectiu. Al 75 era 'fugim de la dictadura' i ara és 'volem opinar sobre el futur de Catalunya'.
-Vostè està a favor de la independència?
-Jo estic a favor de que es voti, a favor de la democràcia, i estaré a favor del que vulgui la majoria social. Però sobretot estic a favor al 100 per cent que això s'ha de decidir votant, perquè no hi ha cap possibilitat de pacte sense que hi hagi una proposta concreta on es pugui triar entre independència, seguir com ara, o algun altre tipus d'oferta. Jo segurament votaré per la independència, però sobretot defenso que la majoria voti i decideixi.
-Precisament, La Trinca ja incloïa un component polític molt evident, com es reflexa en les cançons que esmenta abans, 'La faixa' i 'Com el Far-West no hi hares', sempre barrejat amb molt d'humor.
-D'això es tractava, de parlar de política des de l'humor, i també parlàvem de coses socials, tot i que hi ha cançons 'El baró de bidet' que eren només per riure, però ho combinàvem tot, amb la intenció que cada disc fos un retrat del que passava i del que en pensàvem.
-El Canet Rock tindrà continuïtat?
-En principi sí. L'any passat vam dir que faríem el primer i desprès ja veuríem, aquest any la venda d'entrades va molt bé, però si un any ens trobem que la gent perd l'interès, tampoc ho forçarem per continuar. Els festivals neixen i moren, i va bé que sigui així.
