Josep Pla va ser “catalanista i indiscutiblement antifranquista”, almenys durant els anys cinquanta i seixanta. Així ho revelen, amb una certa “contundència”, una sèrie d'anotacions que ara han vist la llum amb l'edició de 'La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964)' (Destino, 2014), obra inèdita de Pla que recull els textos de tres diaris personals i que completen la ingent obra de l'escriptor empordanès.

  De fet, l'escriptor va tenir els seus estira-i-arronsa amb el franquisme i si bé sempre s'ha donat per cert que havia estat espia pel bàndol rebel durant la Guerra Civil, donat que Pla va passar la guerra a Marsella i no va retornar a Catalunya fins després de la victòria feixista, també és cert que al cap d'un temps es va retirar a Llofriu, en una mena d'autoexili interior pretesament crític amb la realitat social i política que l'envoltava. Tant és així que per a Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla i editor i prologuista de l'obra, algunes de les revelacions incloses al llibre, “sorprenen no perquè no se sabés el que pensava Pla, sinó per la seva contundència”.

“El fàstic físic que em fa Franco em deprimeix”, escriu Josep Pla el 15 de maig de 1956, una anotació que reflexa, segons Xavier Pla, que en aquell moment l'escriptor vivia “en un ambient de catalanitat i antifranquista, que el porta a fer una contundent crítica de la dictadura sobretot per la mediocrització i pèrdua de valors morals de la societat que comporta”. Tant és així que el de Palafrugell escriu l'1 d'abril del 1964 en ocasió del 'dia de la victòria': “Tal dia com avui fa 25 anys que s'acabà la guerra: '25 años de paz' -és a dir, de misèria, de policia i d'indignitat”.

Testimoni de la vida de Pla

'La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964)', que surt també a la venda en versió castellana és, així mateix, testimoni de la forma de viure i treballar de Pla, segons analitza Jordi Cornudella, editor de Grup 62 , que destaca que el llibre és”aclaridor respecte la posició de Pla davant del món”. De fet, l'autor del 'Quadern gris' s'obligava cada nit a escriure, sovint al llit, afavorit per un insomni persistent i moltes vegades després d'haver begut en excés -“d'això no se n'amagava”, apunta Xavier Pla.

El llibre, que inclou també una fotografiainèdita a portada captada per John Langdon-Davies el 1951 al mas de Llofriu, dóna a conèixer un Josep Pla diferent. “És un Pla inèdit -assegura Xavier Pla- i no sabem si és el Pla real, perquè sempre s'amagava rere moltes màscares, però es cert que tenim accés a un autoretrat al que fins ara no hi podíem accedir”.

De fet, tot i que ja s'havien publicat altres diaris personals corresponents a finals de la dècada dels seixanta, en aquest 'La vida lenta' es pot constatar que l'escriptor vivia en un estat de “depressió, insatisfacció i desànim”, que només es compensava amb “l'alegria que li suposava sortir de viatge”, una situació personal que també era crítica amb la realitat, però alhora autojustificatòria: “Jo se perfectament que anem al desastre, però no tinc la força ni la joventut per dir-ho i anar a la presó”, escriu el 17 de gener del 1964, en una mostra més del neguit interior de l'escriptor referent de la literatura catalana del segle XX.