24
de juliol
de
2018, 17:34
Actualitzat:
17:35h
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha anunciat aquest dilluns el nom de Judit Carrera com a nova directora de l'equipament en substitució de Vicenç Villatoro. Començarà la tasca el proper mes de setembre, en un relleu que arribarà gairebé un any més tard del compte –a Villatoro se li va acabar el contracte el novembre de 2017– i que ha estat possible gràcies a un concurs públic. La dada no és irrellevant: és la primera vegada que el director del centre és escollit per aquest procediment al llarg de la seva història.
El nom de Carrera, amb un mandat que s’allargarà fins al 2022, s'afegeix als de Josep Ramoneda –fundador i ideòleg de l'equipament i director entre els anys 1989 i 2011–, Marçal Sintes –del 2012 al 2014– i Vicenç Villatoro –del 2014 a l'actualitat–. Això la converteix en la primera dona que comandarà el CCCB en 24 anys, un fet prou simptomàtic tenint en compte que la majoria de treballadors de l'equipament són dones –la xifra es mou al voltant del 80%– i que això demostra una voluntat de regeneració generacional i de gènere, de fer possible que passi el desitjat "aire fresc" a les institucions públiques del país.
A aquest factor, Carrera també hi afegeix un altre valor afegit: és una veu de la casa, experimentada, i és una "pencaire", com la defineixen alguns dels seus col·laboradors, a banda de conèixer perfectament els engranatges del centre –i allò que li convé– després de dues dècades –va arribar l'any 2002– de feina sostinguda i exigent. De fet, l'autoexigència, i la consegüent exigència envers les persones que formen part del seu equip, és un dels valors que més se li destaca a la nova directora de l'equipament.
El repte de redibuixar la identitat del CCCB
Judit Carrera (Barcelona, 1974) arriba a la direcció del centre després de la feina feta al capdavant de l'àrea de Debats i Educació, a la qual ha donat un impuls definitiu per convertir-la en una de les referències de l'activitat del CCCB. Alguns dels col·laboradors consultats per Nació Digital apunten que la nova directora intentarà aplicar la metodologia i la personalitat de l'àrea d'on prové a tot l'equipament, demostrant una especial atenció en la projecció i el diàleg internacional, amb una vocació "totalment cosmopolita".
Politòloga de formació, va obtenir un Diploma d’Estudis Avançats a l’Institut d’Études Politiques-Sciences Po de París. A París, va treballar a l’oficina de prospectiva de la Unesco, i posteriorment ho va fer al Centre Unesco de Catalunya, al Fòrum de les Cultures 2004 i al Departament de Relacions Internacionals de l'Ajuntament de Barcelona. D'ella es destaca que és una professional "molt perfeccionista", rigorosa, i que, a la vegada, "deixa fer al seu equip, amb una gran llibertat per desenvolupar la feina assignada".
La notícia del nomenament ha estat molt ben rebuda tant al centre com a l'esfera pública, on se li valora el coneixement i les aptituds demostrades al currículum. "Es respira alegria i il·lusió", comenta un col·laborador proper. Per endavant, Carrera tindrà el repte de redibuixar la identitat del centre en ple segle XXI, també el de gestionar un dels grans equipaments culturals del país i de Barcelona, exemplar en la seva definició, però al qual ara haurà de decidir si li convé un canvi de model, una sacsejada, o continuar amb les línies mestres que l'han definit amb tanta precisió, tant de cara enfora, com de manera interna.
El nom de Carrera, amb un mandat que s’allargarà fins al 2022, s'afegeix als de Josep Ramoneda –fundador i ideòleg de l'equipament i director entre els anys 1989 i 2011–, Marçal Sintes –del 2012 al 2014– i Vicenç Villatoro –del 2014 a l'actualitat–. Això la converteix en la primera dona que comandarà el CCCB en 24 anys, un fet prou simptomàtic tenint en compte que la majoria de treballadors de l'equipament són dones –la xifra es mou al voltant del 80%– i que això demostra una voluntat de regeneració generacional i de gènere, de fer possible que passi el desitjat "aire fresc" a les institucions públiques del país.
A aquest factor, Carrera també hi afegeix un altre valor afegit: és una veu de la casa, experimentada, i és una "pencaire", com la defineixen alguns dels seus col·laboradors, a banda de conèixer perfectament els engranatges del centre –i allò que li convé– després de dues dècades –va arribar l'any 2002– de feina sostinguda i exigent. De fet, l'autoexigència, i la consegüent exigència envers les persones que formen part del seu equip, és un dels valors que més se li destaca a la nova directora de l'equipament.
El repte de redibuixar la identitat del CCCB
Judit Carrera (Barcelona, 1974) arriba a la direcció del centre després de la feina feta al capdavant de l'àrea de Debats i Educació, a la qual ha donat un impuls definitiu per convertir-la en una de les referències de l'activitat del CCCB. Alguns dels col·laboradors consultats per Nació Digital apunten que la nova directora intentarà aplicar la metodologia i la personalitat de l'àrea d'on prové a tot l'equipament, demostrant una especial atenció en la projecció i el diàleg internacional, amb una vocació "totalment cosmopolita".
Politòloga de formació, va obtenir un Diploma d’Estudis Avançats a l’Institut d’Études Politiques-Sciences Po de París. A París, va treballar a l’oficina de prospectiva de la Unesco, i posteriorment ho va fer al Centre Unesco de Catalunya, al Fòrum de les Cultures 2004 i al Departament de Relacions Internacionals de l'Ajuntament de Barcelona. D'ella es destaca que és una professional "molt perfeccionista", rigorosa, i que, a la vegada, "deixa fer al seu equip, amb una gran llibertat per desenvolupar la feina assignada".
La notícia del nomenament ha estat molt ben rebuda tant al centre com a l'esfera pública, on se li valora el coneixement i les aptituds demostrades al currículum. "Es respira alegria i il·lusió", comenta un col·laborador proper. Per endavant, Carrera tindrà el repte de redibuixar la identitat del centre en ple segle XXI, també el de gestionar un dels grans equipaments culturals del país i de Barcelona, exemplar en la seva definició, però al qual ara haurà de decidir si li convé un canvi de model, una sacsejada, o continuar amb les línies mestres que l'han definit amb tanta precisió, tant de cara enfora, com de manera interna.