El Teatre Nacional de Catalunya ha acollit aquest vespre l'acte de cloenda de l'Any Llull. Iniciat el novembre de l’any passat, ha commemorat el setè centenari de la mort de qui va ser un dels màxims exponents de la cultura i el pensament a Europa. Entre d'altres, s'han programat conferències, exposicions, concerts, projectes editorials, acadèmics i educatius per a la divulgació de la vida i l'obra de Ramon Llull en tots els seus vessants.
Durant l’acte d'aquest dimarts, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha reivindicat el “diàleg lul·lià sense límits” que “ens interpel·la encara avui i ho pot fer en el futur”. En aquest sentit, Ramon Llull no tenia límits per entendre "de quina manera s’ha de procurar el diàleg amb aquells amb qui aparentment estàs més distant, o amb qui pretens fins i tot convèncer". Una figura, segons ha reblat Puigdemont, disposada "al diàleg amb l’ànim, fins i tot, de ser convençut".
En la seva intervenció, el president també ha posat en relleu que la commemoració de l’Any Llull és “un bon termòmetre per mesurar l’estat de bona salut de què gaudeixen les relacions culturals i lingüístiques amb el Govern de les Illes Balears”. El president ha subratllat la bona entesa amb la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, amb qui l'uneix "un anhel compartit el restabliment de ponts entre tots dos territoris".
Una commemoració de 300 activitats
El conseller Santi Vila ha destacat que durant l'Any Llull s'han desenvolupat unes 300 activitats, amb un important pes de la dimensió internacional, amb més de 70 a l’estranger. "Al llarg d’aquest any hem pogut profunditzar més sobre la significació de Ramon Llull –ha explicat Vila–. En definitiva, un home del nostre temps". El conseller ha recordat que "Llull ens interessa avui per múltiples facetes de la seva persona, com la de ser un a home d’acció i per la importància que dóna a l’educació, a la necessitat d’argumentar, d’explicar-se i de convèncer, des de la fermesa de les pròpies conviccions".
L’acte de cloenda de l’Any Llull ha tingut lloc al Teatre Nacional de Catalunya i ha comptat també amb l’assistència, entre d’altres, de la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz; la presidenta del consell d’administració, la directora executiva i el director artístic del TNC, Neus Aranda, Mònica Campos, Xavier Albertí, i el comissari de l’Any Llull, Joan Santanach.
Després dels parlaments institucionals del president Puigdemont i del conseller Vila, s’ha fet l’espectacle Entre la vinya e el fenollar, en el qual grans noms de l’escena, com Enric Majó, Clara Segura, Pep Cruz, Lluís Soler, Manel Barceló, Joan Ollé, Pep Tosar i Jordi Oriol han llegit textos representatius de l’obra de Ramon Llull i altres fragments d’autors com Verdaguer, Joan Vinyoli, Palau i Fabre i de joves creadors contemporanis catalans. A més de la lectura de textos, l’espectacle ha comptat amb l’actuació musical de Maria del Mar Bonet i del prestigiós grup de música antiga Capella de Ministrers amb direcció de Carles Magraner.
La cloenda de l'Any Llull reivindica el «diàleg lul·lià sense límits»
El president Puigdemont ha subratllat que la commemoració ha estat "un bon termòmetre de la bona salut de les relacions culturals i lingüístiques amb el Govern de les Illes Balears"
ARA A PORTADA
-
Quan els barons del PSOE veien bé la singularitat catalana: quin va ser el compromís de Granada? Bernat Surroca Albet
-
Gestió forestal per prevenir incendis i moderació davant la «radicalitat»: les claus d'Illa per al nou curs Sara Escalera
-
-
Junts denuncia que l’Ajuntament de Barcelona ha fet campanya contra els pisos turístics a Gràcia només en castellà Redacció
-
Publicat el 13 de desembre de 2016 a les 19:48
Et pot interessar
-
Cultura De «Perdóname» a «Resistiré»: les cançons més mítiques del Dúo Dinámico
-
Cultura Mor Manuel de la Calva, cantant català i membre del Dúo Dinámico
-
Cultura Un cinema català rep un premi a millor sala d'Europa
-
Cultura «La literatura catalana s'ha evadit molt de la realitat»
-
Cultura Mor Enric Hernàez, cantautor, als 68 anys
-
Cultura La importància de conservar el patrimoni arquitectònic rural: el cas de les masies catalanes