El Teatre Gaudí torna a apostar per T'estimo però no tant en la seva programació per l'agost. L'obra, dirigida per Miquel Murga, es va estrenar per primer cop al novembre de 2014 i aquest estiu signarà la tercera temporada a la sala barcelonina. El teatre també estrena Monólogos de la vagina, una adaptació dels monòlegs d'Eve Ensler basats en entrevistes a unes dues-centes dones, i que es podrà veure fins al 13 de setembre.

En les tres obres programades per l'agost al Teatre Gaudí "la protagonista és la dona", tal com ha destacat el director de la sala, Ever Blanchet. A banda de T'estimo però no tant i Monólogos de la vagina, la sala també programa L'home amb qui somien les dones quan somien amb homes, dirigida per Joan Gallart, que es va estrenar el 14 de juliol i es podrà veure fins al 9 de setembre.

El Gaudí és un dels pocs teatres que obren a l'agost, un fet que Blanchet ha volgut destacar, tot recordant que "des de l'any 2000 mantenim l'activitat a l'estiu". El director ha afirmat que cal programar diverses obres perquè sigui sostenible obrir la sala i també ha subratllat que l'època d'estiu és "el millor moment de la temporada".   

"T'estimo però no tant", una comèdia de situacions "reals"

T'estimo però no tant és una comèdia, protagonitzada per Josep Linuesa, Ferran Castells i Mònica Corral, que explica les relacions que es teixeixen entre tres personatges: un informàtic i un professor a l'atur que comparteixen pis a l'Eixample en plena crisi dels 40 i que perden els paper i entren en conflicte per la seva veïna, molt més jove que ells.   

"Tothom ha vist o viscut en primera persona" algunes de les situacions que representen els actors, segons ha explicat durant la roda de premsa de presentació dels espectacles el director de la peça, Miquel Murga. Linuesa ha afirmat que l'obra és "una comèdia divertida i molt molt agradable de fer" ja que "crea bon rotllo" amb el públic i també entre ells.

De la "repugnància davant la barbàrie humana" a la "rialla"

Monólogos de la vagina són una quinzena de monòlegs que es van succeint a través d'altres recursos, com el diàleg entre les dues actrius que els interpreten, Antonia Zurera i Alicia Remesal. El text "cavalca" de la "repugnància davant la barbàrie humana" fins a la "rialla", ha explicat el director José María Roca. "És una muntanya russa emocional", ha descrit Remesal.

Els temes que tracten, tots relacionats amb la vagina, van de l'orgasme fins a les violacions. El text té "un compromís amb la dona", ha assegurat Roca. De fet, des que es va estrenar al 1996 a Nova York, s'ha convertit en un símbol de la lluita contra la violència de gènere i del feminisme i s'ha interpretat a gairebé 120 països.

La versió de Producciones Imperdibles es va estrenar a Sevilla al juny d'aquest any en una adaptació molt basada en les actrius, segons Roca. El director també ha destacat que, malgrat pugui semblar que l'obra va dirigida només a les dones, "és molt interessant que els homes la vegin".