La Filmoteca de Catalunya retrà un homenatge a l'actriu Ingrid Bergman, de l'1 al 30 de setembre. Bergman va néixer i morir el mateix dia, un 29 d'agost del 1915 i del 1982, quan tenia només 67 anys i la Filmoteca ha organitzat un cicle per recordar que fa 100 anys que va néixer. Centenari d'Ingrid Bergman inclourà una selecció dels seus films més significatius, 17 títols extrets de la seva àmplia trajectòria internacional. Sonata de otoño, d'Ingmar Bergman, el seu darrer film, iniciarà el cicle el pròxim dimarts.

Nascuda a Suècia l'any 1915 i òrfena des dels dotze anys, Ingrid Bergman sempre va voler actuar, però -segons les seves pròpies paraules- mai no va cercar la fama: "No he perseguit l'èxit per assolir la fama o els diners. El que compta per a mi, a l'hora d'anhelar l'èxit, són la passió i el talent". El seu triomf a Hollywood, sobretot a partir del boom de Casablanca va convertir-la en gran protagonista dels films d'alguns dels millors i més cotitzats directors: George Cukor, Victor Fleming (que a Dr. Jekyll i Mr. Hyde li va permetre mostrar la seva enorme capacitat interpretativa), Leo McCarey i, sobretot, Alfred Hitchcock, amb qui va rodar, en pocs anys, Spellbound (1945), Notorious (1946) i Under Capricorn (1949).

La Filmoteca programa un cicle que recorre els 50 anys de carrera de Bergman, des dels seus inicis a Suècia amb el seu mentor Gustaf Molander -amb qui va rodar l'Intermezzo que va despertar l'interès de David O'Selznick- fins al seu darrer paper al cinema, l'any 1978, a la ja esmentada 'Sonata de otoño'. També es revisaran alguns dels seus èxits al Hollywood daurat, de la mà de directors com Alfred Hitchcock, George Cukor, Victor Fleming i Michael Curtiz, així com la seva etapa, curta però intensa i molt fructífera, amb Roberto Rossellini.

Es projectaran títols cèlebres, com Gaslight (George Cukor, 1944); Spellbound i Notorius (Alfred Hitchcock, 1945 i 1946); Stromboli i Viaggio in Italia (Roberto Rossellini, 1949 i 1953) i Indiscreet (Stanley Donen, 1958), així com Höstsonaten (Ingmar Bergman, 1978), a més de Casablanca (Michael Curtiz, 1943), un film del qual l'actriu afirmava: "He fet moltes pel·lícules més importants, però l'única de la qual tothom vol parlar sempre és aquella amb Bogart".