
La Flama del Canigó al carrer major de Berga. Foto: Aida Morales.
Ni la pluja ni la calamarsa ha frenat, aquest dimarts, vigília de Sant Joan, l'arribada de la Flama del Canigó al Berguedà. Com cada any, aquest símbol emblema de la unitat dels Països Catalans s'ha repartit per la major part dels municipis de la comarca, alguns dels quals, com Berga, que l'han anat a buscar a Coll d'Ares, juntament amb Olvan i la Pobla de Lillet.
Aquest any, a més, en fa 50 que la Flama del Canigó travessa el país de nord a sud i d'est a oest. Amb el seu foc, bona part de fogueres de Sant Joan s'encenen, recordant el passat d'un poble que avui continua reivindicant la seva essència. I per aquest motiu, aquest any, Berga també ha volgut tornar a encendre la passió per aquesta tradició.
Juntament amb tot un seguit d'entitats culturals, esportives i de caire nacional, un grup de berguedans han pujat fins a Coll d'Ares per encendre els fanals que, hores després, arribarien a la capital del Berguedà. A primera hora de la tarda, la Flama del Canigó travessava les Llosses, al Ripollès, direcció Borredà, i cap a quarts de sis, aquesta arribava a la plaça Guernika de Berga. Des d'aquest punt, i malgrat el mal temps, el Club Atletic Berga, els Joves Atletes de Berga, el Club d'Esquí Berguedà i els Mountain Runners l'han passejat per diferents indrets de la ciutat, acompanyant el símbol fins a la plaça de Sant Pere on, finalment, un altre grup de berguedans l'ha acabat de portar fins al Pavelló Vell, lloc on s'ha traslladat la celebració a causa de la pluja.

Lectura del manifest de la Flama del Canigó Foto: Aida Morales
En aquest manifest, Alsina ha recordat Sant Joan com una "festa nacional dels Països Catalans" que posa de relleu l'agermanament de tot el país "fruit de l'herència de l'antic solstici d'estiu". En aquest punt, ha indicat que ja fa 50 anys que la flama travessa la "ignominiosa frontera" passant per damunt de "l'absolutisme imperant ahir i avui encara", que trenca i divideix Catalunya per una serralada. Davant d'aquest fet, doncs, Sant Joan dóna un sentit de "resistència" i recorda un poble amb "arrels fondes" que busca el seu camí amb "voluntat i esperança".
En aquest acte, i abans de sopar, un centenar de persones han cantat els Segadors i, posteriorment, les diferents organitzacions han realitzat actuacions. Entre aquestes, els Bastoners han volgut lluir, per primera vegada, la samarreta en suport al 'Teti', com una reivindicació més en la lluita dels Països Catalans.
A Berga, el mal temps no ha permès encendre la foguera de la plaça de la Font del Ros, però això no ha privat que diversos municipis del Berguedà insistissin en la tradició.

Un dels portadors de la Flama del Canigó des del Coll d'Ares Foto: Aida Morales

L'actuació de Dani Magyk Foto: Aida Morales

La colla sardanista Brots del Cim Foto: Aida Morales

Bastoners de Berga amb la samarreta de suport al 'Teti' i la Flama del Canigó Foto: Aida Morales