Després de convertir-se en l’espectacle del passat estiu a la cartellera de Barcelona, La flauta màgica de Mozart torna al Liceu amb la producció de la Komische Oper Berlin i l’atrevida posada en escena de l’australià Barrie Kosky i el col·lectiu 1927 (format per Suzanne Andrade i Paul Barritt). Combinant de forma inèdita la videocreació contemporània amb el cinema mut dels anys vint, les històries de Tamino, Pamina, Papageno i la Reina de la Nit es podran veure de nou a la sala barcelonina únicament durant cinc funcions, del 12 al 17 de setembre, sota la batuta del Antonello Manacorda.
 
La flauta màgica es va estrenar el darrer mes de juliol i va ser un èxit de públic i de crítica. L’equip tècnic i artístic de la producció torna ara amb un total de 27 cantants entre membres de la Komische Oper i artistes convidats. Els tenors Jussi Myllys i Adrian Strooper es posen en el paper de Tamino, la soprano Olga Pudova com a Reina de la Nit i Maureen McKay i Adela Zaharia com a Pamina, a banda del baríton Richard Šveda com a Papageno. Aquesta temporada s’incorpora en el rol de Tercera Dama la guardonada al Concurs Francesc Viñas 2006, Nadine Weissmann.

La darrera òpera de Mozart
 
De caràcter eminentment lúdic i convertida en una mena de testament –va ser estrenada a Viena l'any 1791, just 66 dies abans de la mort de Mozart–, La Flauta Màgica reuneix diversos elements essencials de la música operística i en fa una peça ambivalent i carregada de simbologia. És així, en part, pel que suposa de relectura del Singspiel –un gènere per divertir i fer diners que contenia parts parlades i melodies de fàcil atracció–, però, sobretot, pel que l'obra conté en diverses capes de subtext: una refregit de simbologia francmaçònica –l'Egipte faraònic, ulls controladors, escaires– que es fon amb surrealisme, amb una narració intergeneracional i amb el desig de viure i d'aprofitar el moment.
 
Aquesta fascinant adaptació és filla del talent de Suzanne Andrade, Barrie Kosky i Paul Barritt (1927), que se centra en allò que entra directe a l'ull, a l'ànima. El trio creatiu aprofita que l'òpera és un deliciós conte de fades, sovint pueril i amb un argument sapastre, per subratllar allò que va aconseguir el geni de Mozart: pura emoció del batec d'un moment irrepetible. La resta és un encert de virtuts que aprofiten el valor d'una partitura agosarada, d'una imaginació desbordant i d'un compositor en estat de gràcia, capaç de produir, en el seu darrer any de vida, obres tan memorables com el Requiem, el darrer Quintet de corda o l'òpera La clemenza di Tito. La flauta màgica va arribar per primera vegada al Gran Teatre del Liceu el 15 de gener de 1925 i s’ha pogut veure al Gran Teatre 70 vegades.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=9zGYrleMyrA[/youtube]