Sí, avui tenim quinze talls i, atenció, que un d'ells n'encabeix cinc a dintre. El fet és que aquesta vintena de perletes són -només!- les que hem extret de la tertúlia matinal d'Esradio. Si ho voleu d'una altra manera, això és el més esfereïdor del que han dit en només 50 minuts de programa. Entre les set i un quart de vuit, en Federico sol ja n'havia dit per omplir una altra vintena de talls (en dono fe). I encara caldria afegir-hi la resta de les ràdios que tampoc no s'han privat de boquejar el que els passava per l'estòmac. Que què ho fa?

La resposta ens la dóna Carlos Dávila al primer tall: "Hay que controlarse después de leer la sentencia, después de ver la abyecta manifestación del fin de semana en Barcelona, hay que controlarse a la hora de ponerse a escribir" Dit d'una altra manera, la ràbia els surt per les orelles.
Si ho voleu sintetitzat, la bacanal satànica de la caverna ha ballat al voltant de tres fogueres.

Desqualificar els manifestants de dissabte -"Esa España es la que tiene en una mano un mamporro para, cuando sale la real por una grieta, atizarle", "una minoría ruidosa"- . Menystenir la dimensió de l'acte -"el millón de manifestantes que nunca existió", "En el Paseo de Gracia no caben cien mil"-. I, finalment, comparar-ho amb el futbol -"la salida de la gente como respuesta al acto abyecto del sábado", "podemos hacer una comparativa de cuanta gente había en un lado y en el otro pero unos convocados a sí mismos y los otros por la clase política"-.

Un dia d'expansions com aquest es presta a les grans declaracions. A mi m'han agradat especialment, les lliçons d'història: "Casanova, un tío que, por cierto, no murió heroicamente defendiendo Barcelona. Murió de viejo en Arenys de Mar con una pensión de Felipe V", "¿pero cuándo existió la nación catalana?" També us he posat un estracte de les "aportacions dels oïdors" i, per al final, una amenaça que ens fa en Losantos: "Ojo que hasta el final todo es toro"