El general Eugenio de Gaminde ha passat a la memòria popular com el general Bum-Bum, però poca gent recorda quin episodi històric el va fer mereixedor de tal apel·latiu, guanyat gràcies a tenir el dubtós honor d'haver estat el responsable del bombardeig, l'abril del 1870, de la vila de Gràcia -aleshores municipi independent- des del pla de Barcelona, en el context de la repressió de la revolta de les lleves, un episodi històric que ha marcat la singularitat de l'actual districte barceloní i que ha servit a l'escriptora -i gracienca- Carla Gràcia Mercadé per donar forma a la seva primera novel·la, 'Set dies de Gràcia' (Rosa dels Vents, 2014).

Plantejada com una novel·la històrica, 'Set dies de Gràcia' parteix d'un "moment convuls" per intentar "aconseguir que se senti la vivència dels fets", segons assenyala l'autora de la novel·la en el marc d'un recorregut pels carrers que van viure les protestes, des del carrer Bonavista, aleshores el límit sud de Gràcia i on es van bastir barricades, fins a la plaça de la Vila de Gràcia -nom actual de la plaça de la Constitució- on la campana Marieta del seu campanar va tocar a sometent durant tots els dies de la revolta.

Tot va començar el 3 d'abril del 1870, quan el govern espanyol va convocar el sorteig de lleves per fornir l'exèrcit, aleshores embarrancat en la primera guerra de Cuba (1868-1878). La mesura de convocar quintes mai havia estat ben rebuda per la població, però en el context del sexenni revolucionari (1868-1874) encara ho va ser menys, perquè en el context de l'expulsió dels Borbons i la promulgació de la Constitució del 1869, el govern havia promès "l'abolició de les lleves", i per tant l'anunci d'un sorteig per triar 4.000 homes de Barcelona i municipis propers va sollevar les classes populars, tant a Catalunya com a altres punts de l'Estat.

Però va ser a Gràcia on la revolta va ser més virulenta. El 4 d'abril un centenar de dones gracienques prenen l'aleshores ajuntament de Gràcia per fer-se amb la llista del sorteig i destruir-la, però acabaran cremant tota la documentació que hi troben. Seguidament es comencen a aixecar barricades al carrer de Bonavista.

27 morts i centenars de cases destruïdes

Des d'aquell moment, i fins el dia 9 d'abril, la vila és sotmesa a setge per les tropes de Gaminde, Capità General de Catalunya, que arribaran a llençar fins a 800 projectils diaris des de les seves posicions a l'actual passeig de Gràcia, amb el resultat de 27 morts i centenars de cases destruïdes.

És a partir d'aquests fets històrics que Carla Gràcia ha bastit la seva novel·la, confegint una sèrie de trames familiars que tenen el seu epicentre en la figura de la dona que durant totes les jornades d'aquella "guerra de set dies" va tocar la campana alertant els veïns del perill i fins i tot fent creure als militars que entrar a la població significaria trobar-se amb centenars de veïns armats quan aquests, de fet, havien fugit Vallcarca amunt cap a la muntanya.

"Gràcia té un esperit diferent", recorda l'escriptora, i la revolta de les lleves del 1870 i la seva duríssima repressió demostren precisament la singularitat històrica d'aquesta part de la gran Barcelona.