'La batalla de Tetuan', de Marià Fortuny. Foto: Marina Bou/Nació Digital.

La batalla de Tetuán , de Marià Fortuny, és un quadre nascut a les trinxeres de la guerra d’Àfrica, un conflicte històric que va enfrontar Espanya amb el sultanat del Marroc entre 1859 i 1860. La pintura, que representa l'assalt del campament marroquí per les tropes espanyoles, amb els generals i els voluntaris catalans al capdavant, esdevé ara el protagonista de De la trinxera al museu , una exposició que es pot veure fins al 15 de setembre al Museu Nacional d’Art de Catalunya ( MNAC ).

Des d’aquest indret privilegiat de Barcelona, s’explora la dimensió artística, documental i sentimental d’aquesta obra inacabada i fascinant alhora, i es pot conèixer el procés de creació i el context històric del quadre. "Es tracta d’una obra amb una gran càrrega ideològica i política" afirma un dels comissaris de la mostra, Jordi À. Carbonell, després de destacar-ne la "impactant modernitat". L'exposició, la primera d'un seguit de mostres monogràfiques que organitzarà el MNAC, aplega més de 130 obres de Fortuny: des de dibuixos a llapis, aquarel·les fetes al Marroc, estampes i pintures, fins a un ingent corpus d'apunts, estudis i esbossos que el museu treu de la seva pròpia col·lecció per a oferir als visitants.

El director del MNAC, Pepe Serra, es refereix a la pintura de Fortuny com una “obra emblemàtica de la col·lecció del museu i de l'art català”. Així, la mostra, exposada a diverses sales i dividida en cinc àmbits d’estudi, reserva la millor paret per al gran quadre, i només un petit espai de l’exposició recorda la Batalla de Wad-Ras, el darrer i definitiu enfrontament de la contesa. Fortuny dedica a aquesta batalla diversos dibuixos i un parell de versions a l'oli, possibles preparatòries d'una pintura de grans dimensions que no va arribar a pintar. Com a plat fort d’aquest petit recordatori, el MNAC inclou una composició del pintor sobre aquesta batalla provinent de Granada i inèdita pels barcelonins des de l'any 1940. A més, es presenten una sèrie d’objectes per tal d’explorar els aspectes més històrics de la guerra hispanomarroquina i es dona l’oportunitat als visitants de veure els preparatoris i apunts al natural de l’artista català en el seu viatge a Tetuan.

Amb tot, Fortuny no és l’únic artista present a l’exposició. De fet, es dedica un gran protagonisme a Salvador Dalí, autor d'una versió de La batalla de Tetuan de grans dimensions, que va ser exhibida al costat de la pintura homònima de Fortuny en una exposició al Saló del Tinell l'any 1962. L'admiració que Dalí sentia envers l'obra de Fortuny es present a l'exposició amb un seguit de fotografies del treball dalinià, de l'acte d'inauguració i d'algun dels dibuixos preparatoris del pintor empordanès. "Ambdós autors van fer la seva pròpia versió de la Batalla de Tetuan i es va establir un diàleg entre dos pintors antagònics", afirma el comissari de la mostra Francesc Quílez.

Documentals i xerrades

D'altra banda, el MNAC ha organitzat un seguit d'activitats paral·leles a l'exposició, la majoria de les quals tindran lloc just davant de La batalla de Tetuan . Entre aquestes, destaca la projecció del documental La mitad invisible el pròxim 18 d'abril. Més de cara a l'estiu, el museu ha organitzat una xerrada sobre l'obra de Fortuny amb experts destacats com Valeriano Bozal o l'escriptora catalana d'orígen amazic Najat El Hachmi.

Finalment, i amb motiu d'aquesta mostra, el MNAC edita una monografia concebuda com un rigorós relat històric que tracta les circumstàncies que van determinar l'encàrrec de l'obra pictòrica, el procés de gestació, la significació historicoartística, les vicissituds patrimonials i la seva recepció crítica titulada La batalla de Tetuan de Fortuny . Es tracta del primer títol de la col·lecció Context , que el Museu Nacional d'Art de Catalunya vol dedicar a estudiar en profunditat determinades obres singulars de la seva col·lecció.