[nointext]
El món del cinema va viure una revolució absoluta fa vint-i-un anys. El cinema èpic de fantasia prenia una nova forma, una dimensió desconeguda i creixia a uns nivells com molt poques altres cintes d'epopeies medievals havien assolit mai. El Senyor dels Anells va sacsejar la indústria el desembre del 2001 i, de manera incontestable, mai tornaria a ser la mateixa. Milions d'espectadors van assistir, atònits, a un exercici impressionant de cinema, d'orfebreria manual, una adaptació magnànima d'una obra literària com la de J.R.R Tolkien, pràcticament impossible de traslladar a una pantalla. Peter Jackson i el seu equip ho van aconseguir i, a sobre, ho van fer per triplicat.

La trilogia d'El Senyor dels Anells és un tòtem inamovible per a legions de diferents generacions. Molts d'ells van descobrir o experimentar per primer cop amb la fantasia gràcies a Frodo Saquet, Aragorn o les aventures fantàstiques al voltant de l'Anell Únic. I, vint-i-un anys després, Amazon Prime ha decidit emprendre la valentia d'exposar-se al món amb una nova història ambientada en aquell univers. I en surt amb nota (almenys dels primers dos episodis).

Jugar amb la nostàlgia és un recurs molt recurrent per a les grans productores. En els últims anys hem estat espectadors de tota una llista de resurreccions i exorcismes per reviure sagues mortes, enterrades i senyades adorades pel públic: des de les aberracions viscudes amb Star Wars, esprémer la gallina dels ous d'or amb la nova sèrie de Game of Thrones, les sagues de diverses pel·lícules com Top Gun, Ghostbusters, Star Trek, Jurassic El Que Sigui o Matrix. Per això mateix, atrevir-se a endinsar-se en una de les trilogies més intocables de la zona Hollywood és d'una gallardia envejable, però el resultat preveu un producte de categoria. Era el mínim exigible a Amazon Prime, després d'una inversió d'uns 500 milions d'euros per a la primera temporada, esdevenint la sèrie més cara de la història de la televisió.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=v7v1hIkYH24[/youtube]
The Rings of Power situa l'espectador en l'anomenada Segona Edat de l'imaginari de Tolkien, milers d'anys abans dels esdeveniments vistos i recordats de la trilogia de Peter Jackson. Tot i això, es poden reconèixer diversos personatges secundaris d'aquelles pel·lícules: elfs com Galadriel, Elrond o el malvat Sauron. Aquesta diferència temporal és importantíssima per remarcar un segell de qualitat: no vincular directament res d'aquesta història amb els films de principis de segle converteix la nova història en interessant, intrigant i en valor afegit d'un univers immens.

Ni tan sols la banda sonora (que podria haver estat un recurs fàcil) beu de les versions cinematogràfiques anteriors: hi trobem essència, un eco llunyà, però sona diferent i en una versió completament nova que permet donar vida a un nou imaginari que anirà germinant a poc a poc. La inversió multimilionària és palpable en cada racó de la sèrie. La sensació absoluta d'haver estat pendent de cada detall de vestuari, dels gestos, del llenguatge, l'estètica i la il·luminació es noten en els primers capítols.

[noticia]234758[/noticia]
I que ningú s'enganyí: els primers episodis situen l'espectador. Aquest ha de fugir de voler trobar paral·lelismes nostàlgics (o des d'una perspectiva crítica) amb les pel·lícules, perquè no serà possible. El ritme és més pausat, les explicacions molt més espaïdes en el temps i els personatges apareixen en el moment necessari de la trama. El problema de The Rings of Power, però, és que les expectatives són molt altes i les crítiques gratuïtes molt fàcils de fer. Els drets d'Amazon no permeten als creadors transmetre de manera exacta les històries de Tolkien... i després de la trilogia de pel·lícules, els fans (i fanàtics) prometen ser rivals difícils de superar. En la crítica, en la virulència i en l'exigència. Però cal trencar una llança per aquesta nova sèrie. Ara per ara, en només dos episodis, no hi ha cap peça per estripar ni cap retret que mereixi enterrar la ficció. Tot el contrari: l'ambientació és esplèndida, la història captivadora i els personatges, triats amb un càsting de categoria.

El català J.A Bayona dirigeix els dos primers capítols i es consagra, una vegada més, com un dels cineastes moderns més reivindicats del panorama popular de Hollywood. A més, el català està d'enhorabona perquè la nova sèrie d'El Senyor dels Anells es pot reproduir en la nostra llengua amb una qualitat excel·lent que recorda la magnànima obra feta per Ernest Aura i traduïda per Lluís Comes que van suposar la trilogia original. Val la pena de totes totes tornar a endinsar-se en la Terra Mitjana, espolsar-se qualsevol prejudici que es tingui de la nova ficció i donar una oportunitat a aquesta nova saga que promet (i preveu, pel que hem vist) una història èpica que res haurà d'envejar a Game of Thrones. I és que, al final, tots volem navegar en aquesta terra de fantasia, combats, orcs, elfs i herois que ens van enamorar tant en llibres, com en pel·lícules.

[plantillavirals]