"El català gaudeix de bona salut en aquells àmbits que no regula l'estat i recula allà on l'executiu espanyol intervé". Així de contundent s'ha expressat Neus Mestres, directora de Plataforma per la Llengua, en l'acte de presentació de l'InformeCat 2015, un recull de cinquanta dades sobre la llengua catalana que segons l'entitat demostra la intervenció de l'Estat "en una campanya sense precedents d'atac a la llengua, fet que fa concloure a aquesta ONG pel català que "a la llengua catalana li cal un nou Estat que la defensi".

De fet, l'InformeCat' assenyala entre molts d'altres aspectes que d'ençà del 2014 l'Estat ha aprovat 50 noves lleis d'imposició del castellà, un fet que, segons ha assenyalat el membre de l'executiva de Plataforma per la Llengua, Josep Anton Fernández, "ha crescut avui amb el recurs del ministre Wert", un fet que ha qualificat de "retorn al franquisme".

Els mitjans digitals superen la barrera dels dos milions d'usuaris

Entre les dades que recull l'InformeCat n'hi ha de positives, com ara que Nació Digital, juntament amb el Diari Ara, van superar durant el 2014 els dos milions d'usuaris -actualment Nació Digital ja ha superat amb escreix els dos milions i mig-; que el català ha guanyat 1,4 milions de nous parlants en els últims deu anys o que sis dels deu principals fabricants d'smartphones incorporen el català.

Entre les dades negatives, molt més nombroses, destaquen fets com ara que tot i que el 94% de la població entén el català només un 12% de catalanoparlants es manté en aquesta llengua quan se li adrecen en castellà; que Coca-Cola, que etiqueta en islandès, llengua parlada per 300.000 persones, continua marginant el català, o que més del 90% de documents notarials són redactats en castellà.

Davant d'aquesta situació, Fernández ha denunciat l'intervencionisme de l'Estat espanyol, a qui acusa de "supremacisme lingüístic" al temps que ha comparat el català amb llengües com el danès i el txec, "però amb un problema afegit, un Estat en contra".