El film, dirigit per Xavier Gens –un dels nous talents del cinema de gènere francès–, és un vell somni del propi realitzador, tal i com explicava a NacióDigital des de Sitges. L'engranatge de la producció es va activar després que els productors veiessin The Divide i Frontière[s], fent que el projecte arribés a les mans del realitzador i que aquest hi treballés durant cinc anys fins a trobar "la fórmula" per portar el llibre a la pantalla. Una fórmula que no agradarà a tothom, especialment als lectors més devots de les profunditats que il·luminen el cor del llibre.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=qY-GK4tIpk8[/youtube]
Dos mons en col·lisió... i una el·lipsi
Més atent a l'aspecte visual que a l'ànima, Xavier Gens adopta un enfocament "naturalista i hiperrealista", sent molt fidel a la trama i amb una composició de lloc, d'atmosfera i d'escenografia excel·lentment orquestrada. Malgrat la fidelitat a la història, una el·lipsi esborra l'encontre sexual entre Aneris i Friend, un factor de gran importància per entendre l'aproximació i la voluntat de pau del protagonista, sobretot quan pot haver-hi una esperança entre tant d'horror, amb dues pulsions que podrien arribar a entendre's.
El gran tema és, precisament, aquest: com dialoguen dos mons enfrontats, incomprensibles l'un als ulls de l'altre. I com poden haver-hi solucions que la insensatesa de l'home acabarà destruint, en una paràbola sobre la deshumanització de l'enemic, sobre el conflicte bèl·lic, i sobre les qüestions morals que el mouen. El film, però, mostrarà com, inexplicablement, en Friend passa de la por a l'acceptació de l'altre, per tornar-se cec a tota mena d'aproximació, convertit en el pària que no havia de ser.
Aura Garrido, caracteritzada com Aneris a «La pell freda»
