Miquel Manubens i Francesc Albardaner, durant la presentació de l'acte a la seu d'Òmnium Cultural a Barcelona Foto: X.B.C.La cita era prou explícita. El Centre d'Estudis Colombins, una associació acadèmica, creada com a delegació d'Òmnium Cultural, convidava ahir 12 d'octubre, a Barcelona, els seus socis i amics a commemorar la data de la descoberta d'Amèrica, iniciada pel català Cristòfol Colom, per saber, per boca de l'historiador Francesc Albardaner, "Quan vàrem començar a perdre la nostra sobirania". També, era la manera que Òmnium tenia de no fer festa en la celebració espanyola de la " fiesta nacional ".
Segons Albardaner, que va ser presentat pel també colombòfil Miquel Manubens, la data precisa fou la del 5 de juliol de 1487, quan una comitiva amb el penó reial es va fer càrrec del Palau Reaial major —obsequi de Ferran II—, l'actual Tinell, des d'on es va iniciar "la màquina de fer diners i de terror de la Inquisició castellana". De fet, en aquest moment Barcelona perd la seva capitalitat nacional i l'edifici de la Plaça del Rei esdevé un sinistre indret d'empresonament, tortura i mort.
El 1483, Ferran II va decidir estendre la Inquisició castellana als regnes de la Corona d'Aragó. Aquest fet va provocar una important resistència per part de les institucions catalanes, que temien, amb raó, que el nou tribunal esdevindria una eina al servei de l'autoritarisme monàrquic i de la castellanització i que, a més, veien amb preocupació l'afebliment del col·lectiu convers, en un context de crisi econòmica. Cal tenir en compte que, al Principat, jueus i conversos eren col·lectius poc nombrosos, i que aquests darrers es trobaven en una fase molt avançada d'assimilació cultural. Tanmateix, el monarca va aconseguir imposar-se, i el 1487, els inquisidors castellans van entrar a Barcelona. Entre aquesta data i el 1505, el tribunal de Barcelona va processar més de mil persones, més de la meitat de les quals ja s'havien exiliat en els anys anteriors; només vint-i-cinc van ser absoltes. L'oposició de les institucions al nou tribunal es va prolongar, però, en els segles següents.
Fins i tot, com comenta Albardaner en aquest vídeo, els corredors de coll (corredors de comerç de l'època) eren comminats per la Inquisició a confessar els béns que administraven dels fugitius declarats heretges per manera que el tribunal se'ls pogués apropiar.
Albardaner ha aportat, tal com també manifesta en el vídeo, documentació inèdita de les llistes que feia la Inquisició —de la mà d'Alonso de Espina, nomenat per Torquemada— per eliminar físicament els "heretges" catalans o confiscar-ne els béns, fins i tot havent mort anys enrere, una manera de fer que recorda, quasi fil per randa, l'actuació que quatre-cents cinquanta anys després iniciaria el govern feixista espanyol amb Ramon Serrano Súñer al capdavant, ideòleg de la repressió contra Catalunya i dels anomenats Papers de Salamanca.
- Francesc Albardaner parla de la Inquisició castellana a Catalunya. (04:24)
