El punt literari més conegut i prestigiós de Barcelona, el rerefons del bar Horiginal, situat al número 29 del carrer Ferlandina, tornarà a acollir tots aquells que estimin la poesia. Aquest dimecres 13 de gener, a partir de dos quarts de nou del vespre, s’erigeix com una cita ineludible.

Com cada dimecres, i també alguns dijous, des de fa quasi vint anys, el mític cicle de l'O.R.I.N.A.L., sota la coordinació de Ferran Garcia, reuneix alguns dels poetes més importants de l’actualitat perquè traslladin, dalt de l’escenari, els seus versos de forma oral en el ja llegendari "Obrador de Recitacions I Noves Actituds Literàries". Per a la primera cita de l'any, ens proposen la "Festa Terrícola", ocasió única per presentar les dues novetats editorials: Flama de bruc de Pau Gener i En fi, començo de Tomàs Arias, editades per Edicions Terrícola.
 
Aquest indubtablement interessant festival acollirà els dos autors responsables dels volums, així com els dos editors de Terrícola –Esteve Plantada i Joan Duran– i també altres poetes imprescindibles que parlaran i recitaran: Lluís Calvo, Míriam Cano, David Caño, Eduard Carmona, Meritxell Cucurella-Jorba, Andríi Antonovsky i Blancallum Vidal. Tot un espectacle que ningú no es pot perdre.
 
Pau Gener, acaronar el foc
 
Sant Celoni fou l’espai tel·lúric que va veure néixer Pau Gener Galin (1977) sota l’influx energètic del Montseny. Ja des de ben jove va començar a escriure i a publicar obres que l’han acostat a la gent a través d’una mirada còmplice i a partir d’uns versos que brillen amb una capacitat oral però també d’esclat quotidià important.

  No és estrany, doncs, que Gener Galin hagi aconseguit fer reviure l’esperit beat cada vegada que s’ha enfilat damunt d’una cadira, d’una barra de bar o d’una tarima elevada. La seva intenció és no només rescatar la poesia de les urpes d’un classicisme retòric i encarcarat: el que ell pretén és demostrar que el fet poètic es troba en els mots però també més enllà, en altres gèneres i en altres terrenys. Per això és molt habitual veure com Pau Gener Galin col·labora amb altres artistes i músics com Paul Fuster o Joan Colomo, que han musicat alguns dels seus poemes.
 
Els seus anteriors volums tenen títols ben evocadors també: Si al final no vinc, i m’esperes (2002), No calla (2005), Vàlid per a un viatge (2007), Tancat per mancances (2008), Ejercicios para Gárgolas (2010) i Home a l’aigua (2012). Ara arriba aquesta Flama de bruc a Terrícola, i val a dir que poques setmanes després de la seva aparició ha aconseguit arribar a la segona edició, quelcom que demostra la vitalitat amb què Pau Gener s’enfronta a cada gira seva tant aquí o a l’estranger. Indubtablement, els lectors esperen cada llibre seu com si fos un regal preuat.
 
Flama de bruc, tot i la tendència natural de Pau Gener Galin a despullar-se de forma salvatge, és el treball coherent d’un home que encara una nova etapa vital, potser més calmada però igual d’intensa. Farcit d’imatges espectaculars, de revelacions increïbles i de versos que ressonen dins la ment molt temps després d’haver-se sentit ben endins, Flama de bruc és un títol destinat a perdurar, una obra orgànica que engrandeix un catàleg com el de Terrícola que, dia a dia, ofereix més bons títols.
 
Un Tomàs Arias diferent, més poderós
 
El poeta de Berga, Tomàs Arias (1966), fa molts anys que forma part del grup insigne de poetes que han revolucionat l’escena poètica catalana. Però és amb el seu nou llibre de versos, En fi, començo, que assumeix l’inici d’una època més madura. Només per aquest motiu ja cal que aquest nou llibre seu rebi tota l’atenció dels crítics i del públic: ens trobem davant d’un poeta que s’ha deixat la pell per regalar-nos la seva última i més inspirada creació.
 
Arias és poeta, narrador, músic i projectista d’instal·lacions. Ha recitat en tot d’espais de Catalunya, Europa i Amèrica, i ha forjat una sòlida trajectòria amb títols com Romanços (Cossetània, 2004), amb què va obtenir el Premi Salvador Espriu, o Odi sobre tela (LaBreu, 2011). Veure’l recitar és una aventura. Arias sempre aconsegueix obtenir una sèrie de rialles còmplices del públic perquè se sap ficar tothom a la butxaca, però també convida a participar activament en un procés emocionant, allà on la paraula genera saviesa i esclats que fulminen.

  Qui pensi que Arias és un pallasso, atac immerescut que a vegades se li ha destinat inclementment, s’equivoca de forma solemne. En les seves aparicions públiques l’autor es fa còmplice de tota mena de tècniques per tal de produir efectes que van més enllà de l’esperat en un recital de poesia. Ara bé, llegir el seu darrer En fi, començo, una nova gran aposta de l’equip de Terrícola, demostra que ha portat a terme un treball de fondària per practicar noves veus. Dintre de les seves pàgines, el lector és capaç de submergir-se en algunes peces d’orfebreria molt ben treballades talment els sonets inclosos en l’apartat “Del plaer d’haver comès el pecat”.
 
Tal com comenta el poeta i traductor Jordi Vintró en el pròleg que acompanya En fi, començo: “En aquest món tot canvia, i l’autor ha canviat. Ara la seva és una veu reflexiva i sàvia, que no renega, però, d’un passat amarat d’una reflexió més irònica, que va apareixent aquí i allà com els afloraments d’un corrent subterrani.” I no s’equivoca: ens trobem davant de l’Arias més descarnat i més il·luminat que mai, un autor que ha arribat a un escaló més alt de coneixement ètic i estètic.
 
Que els assistents a la Festa Terrícola s’enfrontin, doncs, a aquests dos nous títols que, de ben segur, ajudaran a apujar el nivell d’intensitat vital i poètica per a aquest nou any 2016 que ara mateix tot just comença.