Festival Sofía Gonzalo. I vostès diran: Qui és la susdita fembra? Doncs, ni més ni menys que la ínclita substituta de Cristina López Schlichting a la tarda de la COPE. La Gonzalo és d'una inusitada simplesa. Tant, que evoca l'agilitat mental d'aquells avantpassats per als quals la bipedestació només era una quimera.

Només de començar, la noia ha destacat la coincidència dels aniversaris d'Obama i de ZP, destacant el fet que Obama el passarà tot sol a Chicago i, amb aquests pocs elements, ha trenat una tesi de les que aixequen el públic del seient: "En eso de las competiciones entre España y el resto del mundo, pués en futbol ganamos, desde luego ganamos en gastronomía y también en acogimiento familiar porque el pobre Obama está solito y ZP aquí, pués oye, en família, acogimiento y lo que es amor de su família y de sus hijas, creo que ganamos". Vaja, que la nena ha aconseguit construir el que en diem "una collonada esfèrica" (Nota: Collonada esfèrica és aquella que, la miris des del punt que la miris, és una collonada).

Per a horror dels tertulians, entrenats per a escometre i treure els budells a les qüestions d'alta política, la noia ha obert el debat preguntant-los què li regalarien a Obama ("que está tan solito"). No contenta amb aquesta arrencada espaterrant, ha emprès, tot seguit, una defensa del famós cartell hortera de benvinguda a Michelle Obama, amb un argument que, mira, segons com, fins podria estar-hi d'acord: "¿Una España con Belén Esteban va a tener ahora sentido del ridículo por un cartel?". La cosa -no podia ser d'una altra manera- ha continuat per aquests verals i hem pogut sentir Lartaun de Auzmendi glossant ("con mucho cariño, eso si") el carácter "cerrao" dels catalans i a Juan Carlos Girauta dient que "sí, somos así y no lo digo con ningún orgullo".