El Cant de la Sibil·la de Mallorca. Foto: Unesco.

De Gandia a Terrassa, passant per la Seu d'Urgell, Ontinyent, Puigcerdà i, des d'enguany, també la catedral de Barcelona i el monestir de Ripoll. El Cant de la Sibil·la, una interpretació musical, durant la nit de Nadal, d'uns versos sobre els senyals del judici final i de l'adveniment del Crist, posats en boca de la sibil·la Eritrea, esdevé avui una mostra més de la unitat dels Països Catalans a través de la cultura popular, com ja sostenen els estudiosos Ramon Felipó i Gianfranco Piras.

El cicle nadalenc del teatre medieval català tenia en el cant de la Sibil·la un dels seus puntals principals. La interpretació d'aquest cant en forma de profecia apocalíptica cantada durant la Missa del Gall tenia lloc a la majoria d'esglésies dels territoris catalanoparlants, però el concili de Trento (s. XVI) va vetar les manifestacions populars a les celebracions litúrgiques, i la tradició es perdé a la majoria d'esglésies. Tanmateix, va sobreviure a l'Alguer (Sardenya) i a Mallorca, on va continuar celebrant-se intensament, després de les matines i abans de començar la missa.

El 2010, la Unesco va inscriure el Cant de la Sibil·la mallorquí en el llistat de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. D'uns anys ençà, bona part dels territoris on antigament s'havia representat opten per recuperar-lo, donant per bona la teoria de Felipó i Piras.

Orígens del cant

El cant llatí fou traduït a les llengües romàniques a partir del s. XIII, i el primer testimoniatge català és també d'aquest segle. Ultra el simple cant, consta que la cerimònia constituïa una autèntica escena dramàtica on la Sibil·la era encarnada per un petit cantor abillat convencionalment, a vegades com una dona; el pas de cant a escena dramàtica tingué lloc en convertir-se el sermó Contra iudaeos en el drama litúrgic Ordo prophetarum (~1096), en el qual eren cridats a declarar llurs vaticinis messiànics diversos profetes de l'Antic Testament, uns quants del Nou i alguns gentils, entre ells la sibil·la Eritrea, que hi cantava el Iudicii signum.

A la Catedral de Barcelona, avui es tornarà a interpretar just abans de la tradicional Missa del Gall. El Cor Francesc Valls interpretarà la recuperació històrica del Cant de la Sibil·la, drama sacre que es va deixar de representar a la Seu barcelonina l'any 1575. L'ampli fons documental conservat al respecte a la Catedral ha permès recrear, després de més de 400 anys, el cant sibil·lí amb la mateixa melodia i en els mateixos espais en què es va desenvolupar al segle XVI. En aquesta ocasió també es compta amb la mezzosoprano Eulàlia Fantova, membre del Cor de la Catedral per a fer la interpretació de Sibil·la.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=8aYV_Kqv44g[/youtube]