Katrin Himmler, besneboda de qui va ser cap de les SS durant el III Reich, rebutjava que en ella hi hagués 'cap esperit negre' que la relacionés amb les malvestats del seu besoncle, refusant de totes totes que el mal pogués tenir una arrel genètica. Emmirallada en aquesta observació, la dramaturga Daniela Feixas ha escrit 'La tortuga de Califòrnia', una reflexió sobre el sentiment de culpa entès com a herència familiar.

Encabida dins la primera tongada d'estrenes del Grec 2015, l'obra es podrà veure del 2 al 26 de juliol a La Seca Espai Brossa. En ella, l'Àngela (Daniela Feixas) viu atrapada per un passat familiar que té a veure amb un episodi fosc dels seus antecessors durant el nazisme, vinculats amb l'Aktion T4, el programa eugenèsic del règim de Hitler que va comportar l'assassinat d'unes 300.000 persones -malats incurables, discapacitats físics o mentals, portadors de malalties contagioses, homosexuals i altres col·lectius considerats 'inferiors' pel nazisme- entre els anys 1939 al 1941.

Àngela, convençuda que la maldat es transmet genèticament i que té "la sang infectada del virus del mal", segons Feixas, arriba al convenciment que només l'extinció familiar tancarà el fosc episodi. Confrontat a aquest extrem s'hi troba el seu germà, Emili (Josep Julién), que malda per viure la seva pròpia vida fugint del passat familiar. Enmig, la metàfora de la tortuga de Califòrnia, una espècia invasora que provoca estralls en la població de tortugues autòctones.