El catedràtic d'Història Medieval de la UV Antoni Furió, amb Eliseu Climent. Foto: Europa Press.

Els dos milions i mig de documents que integren els fons relatius a la família dels papes Borja -Calixt III i Alexandre VI-, procedents de l'Arxiu Secret del Vaticà i que es trobaven a l'Institut d'Estudis Borgians a València des del 2007, han estat traslladats a l'Arxiu Nacional de Catalunya degut als "set anys de desídia i desinterès" per part de les institucions valencianes davant les peticions d'ajuda a la investigació i per la "política antivalenciana" que practiquen les diverses administracions públiques del territori.

Així ho ha afirmat l'editor i secretari de l'Institut Internacional d'Estudis Borgians, Eliseu Climent, a la roda de premsa que ha ofert aquest dilluns per explicar la decisió, en què ha estat acompanyat pel catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de València (UV) Antoni Furió.

L'institut, que continuarà tenint una seu "simbòlica" a València, té clar que la investigació a partir d'ara es farà a Catalunya. Climent ha relatat els "nombrosos intents" que ha dut a terme des del 2007 per aconseguir ajudes a la investigació, sense èxit.

Davant d'aquesta situació, els arxius han estat tancats tot aquest temps. I, degut al contracte subscrit en el seu dia amb la Santa Seu per obtenir l'accés a tots aquests documents, no és possible fer-ne còpies, motiu pel qual els fons, emmagatzemats en centenars de DVD's, no podrien trobar-se alhora a València i Sant Cugat del Vallès, seu de l'Arxiu.

L'escultura de Felip V, el detonant

Climent ha reconegut que després de molts anys de "decepcions i manca de diàleg" l'espurna que ha provocat que els documents finalment marxin del País Valencià ha estat la retirada de l'escultura '25 d'abril de 1707' a Gandia després de moltes peticions i en contra de la voluntat del propi artista, Antoni Miró.

Climent ha dit al respecte que "un alcalde per al qual no és prioritari el fons borgià en una ciutat borgiana que té el Palau dels Borja però en canvi és prioritari intentar desfer el símbols d'aquest país ens ha impulsat a què traslladarem definitivament els arxius". L'editor i activista cultural ha lamentat que els ciutadans de Gandia i del País Valencià estiguin privats d'aquests fons i ha manifestat el seu dolor per l'actitud dels governants i les institucions.

"És possible que no sàpiguen que estan fent una política antivalenciana en aquest tema, en el món de la cultura, la comunicació, el territori i l'economia, i per això hem dit prou i marxem d'aquí", ha manifestat.

Tot seguit, ha explicat que s'han adreçat en diverses ocasions a la Generalitat Valenciana, a la Diputació de València, Diputació de Castelló, Diputació d'Alacant, Ajuntament de València, Ajuntament de Xàtiva, Ajuntament de Gandia, la Fundació CAM i la Fundació Bancaixa, la majoria de cops sense aconseguir-ne resposta.

"Wikileaks" medieval

Durant la mateixa roda de premsa, el catedràtic d'Història Medieval Antoni Furió ha remarcat la importància de l'època del regnat papal dels Borja, en la qual la Corona d'Aragó era una potència mundial i València era la seva ciutat més populosa i influent. Furió ha manifestat al respecte que no era casualitat que els papes fossin valencians.

L'historiador ha explicat que els anys de regnat dels papes Borja són anys molt importants per a la història. Així, ha dit que 1453 (quan inicia el regnat Calixte III) és l'any de la caiguda de Constantinoble) i que 1492 (any d'inici d'Aleixandre VI) es produeix la conquesta d'Amèrica.

El catedràtic ha comparat la documentació amb el cas Wikileaks, atès que aquesta documentació secreta traça les relacions diplomàtiques dels Papes amb governants així com la correspondència familiar. "Hi ha tota la informació del món conegut en aquell moment", ha dit.

El fons documental digitalitzat abasta més de cinc segles d'antiguitat, aplegant la informació disponible al Vaticà sobre els pontificats de Calixt III i Alexandre VI. Un equip de l'Institut d'Estudis Borgians va digitalitzar-los i ordenar-los des del 2002, des que es va signar un acord que suposava que, per primer cop, el Vaticà acceptava facilitar aquesta informació inèdita.

En total, són més de 500 volums (300 dedicats al regnat del papa Alexandre VI, entre 1492 i 1503; i més de 150 al regnat de Calixte III, entre 1455 i 1458). Entre la documentació, s'inclouen les butlles papals per les quals les terres descobertes per Cristòfol Colom serien propietat dels Reis Catòlics a canvi d'evangelitzar-les.