Ahir a El Convidat l'Albert Om va visitar l'Ada Colau, per conèixer la vida diària d'aquesta activista que acaba de fer el salt a la política. Aquestes són les frases més destacades de la conversa entre els dos que ha seleccionat TV3:

La vida d'activista
 
- El nen et desconnecta quan arribes a casa, t'agafa el telèfon i te'l llença, t'obliga a jugar i a desconnectar.
 
- És una vida intensa, però són els temps que ens ha tocat viure i tampoc crec que sigui una vida més agitada o intensa que la de molta gent.
 
- De petita ja era rebel, la meva mare diu que sempre he tingut caràcter. Sempre he tingut un esperit crític cap a la realitat.
 
- A BUP vaig organitzar, per primera vegada a l'escola concertada on em portaven, una vaga per anar a una "mani" per la guerra del Golf.
 
- L'activisme és per a mi font de felicitat absoluta. Em realitzo com a persona, aprenc moltíssim, creixo... Per egoisme pur, faig activisme social. A part de la maternitat, què hi pot haver més meravellós que transformar la teva realitat i millorar-la!
 
Les conseqüències de l'activisme
 
- Por d'un "escrache"? No... Però és molt diferent que quan algú del govern o de determinats mitjans de comunicació t'assenyalen intentant vincular-te amb coses inversemblants com el terrorisme. El que preocupa són les amenaces de mort que t'arriben, no per tu, sinó per la teva família, amenaces de matar-te el fill...  Ens van arribar per mail fotos del meu fill, trucades, com si li haguessin fotut un tret al cap. 
 
- Em va coincidir la maternitat als trenta-set anys amb tot aquell nivell d'estrès i de nervis. He tingut algun atac d'ansietat. El meu físic ha canviat, em canso més... Però la maternitat i l'activisme compensen les molèsties físiques.
 
L'experiència a la PAH
 
- Petites grans victòries, moltes. La gran victòria és haver canviat l'estat d'ànim de la societat. I això es el descobriment més bèstia que vaig fer amb la PAH. Esperàvem trobar gent emprenyada, lògicament i sensatament emprenyada, amb els bancs i amb l'administració pública, i vam trobar gent deprimida, devastada, culpabilitzada i avergonyida. La gent no pensava en protestar, pensava en llançar-se per la finestra, marxar del país. La gent estava com en estat de xoc, com quan tens un accident. El gran canvi va ser aconseguir que aquesta gent deixés de sentir-se culpable i s'adonés que podia fer alguna cosa per ella mateixa per resoldre el seu problema.
 
- La gran derrota són tots els desnonaments que no hem aturat, la llei que no hem aconseguit canviar, i la més dura la gent que s'ha tret la vida.
 
La coherència
 
- A un restaurant de luxe no hi aniria perquè no em sembla bé ni m'interessa. Sóc crítica amb la societat de consum, penso que amb poc es viu millor. Molta gent que ha passat per la PAH acaba fent aquesta mateixa reflexió...
 
Ser incòmoda al poder
 
- Em sento còmoda en aquest paper. Quan toques tanta realitat, tens tan clar que el teu lloc és aquest i que no pot ser un altre. Ser incòmoda als responsables d'aquesta situació és el millor que podrien dir de mi a la meva esquela el dia que em mori. 
 
Els pròxims cinc anys
 
- Desitjo que siguin cinc anys de revolució democràtica i que passin coses inimaginables en el millor dels sentits. Percebo que l'horitzó està molt obert. Hem passat anys amb un únic discurs, capitalisme, bombolla immobiliària, butaca per a quatre anys, i ara tot això s'ha trencat, amb conseqüències bones i dolentes. Finalment veiem que si l'alternativa no existeix l'hem de construir, ens hi va la vida, la nostra i la dels nostres fills.
 
Alcadessa?
 
- No em sento candidata a res. El càrrec no el desitjo com a tal. He tingut diverses propostes polítiques en els últims anys: de tertuliana professional, de diputada al Parlament... I les he rebutjades totes. El meu objectiu a la vida no es fer-me rica. Ara bé, si aconseguim fer processos col·lectius, estic disposada a ser una peça més d'això.
 
Lideratge i gestió de l'ego 
 
- Crec que gestiono l'ego amb l'ajuda del col·lectiu. Tinc molt clar que no vull ser un subjecte passiu, vull ser una part actora, vull disfrutar del meu fill i realitzar-me... Tant en la meva vida personal com en la vida política.