"El RCD Espanyol de Barcelona SAD vol expressar la preocupació que ha generat entre la nostra massa social el que considerem una falta de respecte al nostre Club en l’obra Cacophony de Molly Taylor, dirigida per Anna Serrano i que s’està representant aquests dies a la Sala Beckett de Barcelona". Amb aquestes frases iniciava dissabte a la tarda l'Espanyol un comunicat en contra de la Sala Beckett, on s'està representant un obra on els personatges fan referència a un jugador "inventat" acusat i absolt de violació per tractar una problemàtica recurrent a la nostra societat. 

La sala, per la seva banda, ha donat resposta al club amb un extens comunicat en què l'acusa, principalment, de no entomar bé la ficció. "Al teatre cal saber diferenciar els actors dels personatges i cal entendre que el que passa a l'escenari -i el que s'hi diu- no és mai veritat. Això requereix un petit esforç intel·lectual, tothom el pot fer, no és difícil", clamen durament. 

I és que les acusacions de l'Espanyol, infundades per alguns comentaris a Twitter en què els usuaris asseguraven que s'estava danyant l'honor del club, demostren, segons la Beckett, un "absolut desconeixement dels fets i una ignorància total del sentit de la cultura en democràcia", a més d'un "atemptat directe contra la dignitat del teatre i de l'art, a més d'un atac contra la llibertat d'expressió". 

El comunicat de la Beckett explica que en l'obra, de ficció, els personatges fan referència a un jugador "inventat" de l'Espanyol que "figura que" ha estat acusat i absolt de violació. Això serveix, segons expliquen, als personatges per discutir "si el fet de tractar-se d'un jugador de 2a divisió pot haver influït o no sobre la sentència". I afegeixen que el jugador en qüestió "ni tan sols apareix en l'obra i la trama continua cap a altres assumptes que es deriven d'aquest fet". 

Així, la reconeguda sala de teatre barcelonina assegura que "atiar el foc, donar credibilitat i deixar-se portar pels missatges agressius i les amenaces llençades a través de les xarxes socials" contra l'obra sense comprovar-ne la veracitat o l'abast de les conseqüències és "fomentar el fanatisme més baix i desraonat". Consideren, doncs, que insistir en el caràcter "absolutament anecdòtic" de la referència a l'Espanyol seria "justificar la polèmica": "No volem fer-ho perquè no tindria cap sentit que se'ns acusés de faltar el respecte a ningú, si estem parlant d'una mera ficció".

Per tancar la polèmica, la Beckett assegura que si no s'aprèn a diferenciar entre els actors i els personatges o, si s'hagués d'estar d'acord amb tot el que diuen els personatges de ficció, "hauríem estat estomacant-nos pels carrers des del temps de la Grècia clàssica, no existiria el teatre, ni els contes ni tampoc la cultura". En aquest sentit, la sala barcelonina assegura que "els espectacles no fan de les veritats mentida, sinó de la mentida veritats.".