Catalunya celebra cada any un aplec esperantista Foto: Sjoerd Bosga
En un món amb més de 3.500 llengües, moltes d'elles en perill d'extinció, la llengua internacional esperanto porta ja 127 anys intentant esdevenir un vehicle de comunicació que venci les fronteres lingüístiques i pugui contribuir a la construcció d'un món millor. Malgrat no reeixir en l'objectiu principal, la llengua continua viva i demostrant que és una eina molt eficaç per a superar barreres idiomàtiques i comunicar-se amb gent d'arreu del món.
És en aquest context que la Kataluna Esperanto-Asocio organitza cada any l'Aplec Internacionalista, una trobada destinada “a que la gent que aprèn esperanto el pugui practicar”, segons explica Ferriol Macip, coordinador de l'esdeveniment. “Engrescar la gent a utilitzar la llengua” és doncs el primer objectiu de la trobada, que enguany se celebrarà els dies 5, 6 i 7 de setembre a l'Arboç (Baix Penedès), i per això remarca que en els actes “hi ha tres programes paral·lels, un pels que no saben la llengua, un pels que l'aprenen i un tercer pels que ja la saben”. És per això que per participar-hi “no cal nivell d'esperanto”, ja que la idea de la trobada és ser “una porta d'entrada a la llengua”.
De fet, l'esperantisme distingeix entre trobades i congressos, les primeres són per promocionar la llengua i els segons són per aprofundir sobre temes de tota mena a partir de l'ús de l'esperanto. Enguany, l'aplec coincidirà amb la Trobada Ibèrica, un esdeveniment que organitzen de manera rotatòria les tres associacions esperantistes de la península, la catalana, l'espanyola -Hispana Esperanto-Federacio- i la portuguesa -Portugala Esperanto-Asocio-. Cal assenyalar que l'associació catalana ha estat sempre independent de l'espanyola, ja que és va fundar a Ceret (Vallespir) l'any 1904 i a partir d'allà es va estendre per tot Catalunya. “Amb aquests orígens és evident que no podem formar part de la federació espanyola”, a punta Macip. “Tot i que alguns això no ho han entès mai”, afegeix.
Per a l'edició d'enguany de l'Aplec s'espera la participació d'un centenar de persones, amb presència confirmada de tota la península, d'Occitània i del Piemont. “També tenim gent apuntada d'Algèria i el Senegal, però sempre acaben tenint problemes amb els visats”, lamenta Macip, que recorda que la majoria de parlants de l'esperanto “són de fora d'Europa”. Amb la col·laboració de l'Ateneu Arbocenc hi haurà tallers de danses, xerrades, convidats i concerts, entre els quals el de l'occità Joan Marc Leclercq, amb repertori en esperanto.
Pendents del procés sobiranista
La celebració de l'aplec és, a més, una bona ocasió per prendre el pols a l'estat de l'esperantisme a Catalunya, un moviment que “lluita per preservar la diversitat lingüística”, segons apunta Macip, partint del fet que “la comunicació es pot fer amb una llengua neutre que no sigui de ningú i sigui de tothom”. Amb aquesta motivació, unida al fet que històricament els esperantistes catalans han anat per separat dels espanyols, és obvi que aquest moviment a Catalunya no pot ser aliè a l'actual procés polític.
Tant és així que diversos membres de la Kataluna Esperanto-Asocio van crear la sectorial Esperantistes per la Independència dins de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que es dedica principalment a generar recursos en esperanto a favor del dret a decidir.
Oficialment però, l'associació “no es posiciona políticament”, però sí que “pren partit davant conflictes lingüístics”, com la lluita dels mestres balears o la polèmica del lapao, però sempre reconeixent que “hi ha gent a l'associació que no té per que ser independentista”.
