L’Ajuntament de Barcelona ha estat reconeguda com a entitat dipositària de la milionària herència de l’empresari Julio Muñoz Ramonet, que fa més de 20 anys que està en litigi. Muñoz Ramonet, propietari dels magatzems 'El Siglo' i un imperi del món del tèxtil, va deixar al consistori barceloní un palau del carrer Muntaner i centenars d’obres d’art, entre elles escultures, gerros, tapissos i quadres de Goya amb la condició que es creés una fundació i que aquesta estigués oberta als barcelonins.

Les quatre filles de l’empresari es van oposar al testament i des d’aleshores han mantingut un llarg litigi amb el consistori. Ara el Suprem ha donat la raó a la ciutat.

El litigi ve de lluny, quan el 1988 Muñoz Ramonet, de 79 anys i resident a Suïssa per fugir de l’Agència Tributària espanyola, va redactar el seu últim testament on deixava les dues finques del carrer Muntaner a la cantonada amb Avenir, i totes les obres d'art que eren dins a la ciutat de Barcelona

La controvèrsia es situa tres mesos abans de morir, al maig del 1991, quan l’empresari va dirigir una carta a la seva empresa Culturarte SA  per atorgar poders a les seves filles per fer una ampliació de capital, cosa que van fer i  els va permetre aconseguir el control de la societat. L'entitat era propietària de tot el seu llegat artístic. Aquí és on se centra el litigi, ja que les quatre filles consideren que l’empresa ja no era només del seu pare, sinó també d’elles i que això invalida el testament del seu progenitor.

Algunes persones properes a Muñoz Ramonet van afirmar que no era un expert en art, però l’empresari posseïa a les seves mans una col·lecció d’art de Ròmul Bosch i Catarineu, dipositada el 1934 al Museu d'Art de Catalunya. El seu patrimoni artístic es va arribar a valorar en uns 40 milions d'euros. L’herència total es va valorar en uns 120 milions d'euros, on s’inclouen immobles com el polígon industrial de Can Batlló, al barri d'Hostafrancs, o terrenys a Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) i el Vendrell (Baix Penedès).