Tots coneixem la història de la caiguda del mur de Berlín de l’any 89. Acabava definitivament la Guerra Freda, Alemanya es reunificava i les imatges de milers de persones enderrocant el mur amb les seves pròpies mans esdevenien un símbol de llibertat i democràcia. Ara bé, del Berlín contracultural i excèntric de la dècada dels 80 no en tenim tantes referències.

B-Side: Lust & Sound in West Berlin 1979-1989 (Jörg A. Hoppe, Heiko Lange i Klaus Maeck, 2015) va presentar-se fora de competició aquest dissabte passat a l'In-Edit, amb la intenció d’apropar el clima fred, xocant i efervescent que es respirava en l’escena musical del Berlín occidental. Mark Reeder és el fil conductor de la història, personatge real que arriba de Manchester a la capital alemanya per viure de debò la revolució sonora que el post-punk més extrem i el krautrock amb denominació d’origen havien contagiat.

Les seves gravacions de l’època, fetes en Super 8, mostren la depravació artística del moment amb bandes com Malaria!, Die Tödliche Doris, Abwärts o Einstürzende Neubauten. Totes elles compartien el lema “Just do it”, no per Nike sinó per la llibertat que es respirava a la ciutat, deslligada de qualsevol etiqueta que vingués d’altres grans metròpolis com Nova York o Londres. Aquesta festa continua que es vivia –Berlín tenia fama de ser dels pocs llocs on aleshores la gresca començava al vespre i acabava ben entrat el matí– contrastava amb els aldarulls que dia si dia també hi havia amb la policia per part del moviment squatter.
  Berlín, influència de grans artistes

La influència que la ciutat va tenir en artistes de renom també es destaca a B-Side. Es parla de David Bowie o Iggy Pop però també es veuen i es narren les experiències que Joy Division, New Order o Nick Cave van tenir a Berlín. En el cas de Cave, el fosc músic australià ens ensenya el ronyós apartament on va viure durant uns anys i la seva col·lecció d’art gòtic alemany que té al costat del llit. Amb declaracions fetes a posteriori l’artista reconeix que Berlín “em va donar molta confiança, em va ajudar a no preocupar-me  pel que diguessin els altres”. Aquesta és l’arrel dels Bad Seeds, la banda que formaria aquells anys i que encara perdura.

Mentre Reeder, el protagonista, fa tots els papers de l’auca (de tècnic de so a productor, de mànager de Malaria! a promotor de concerts,  de provar sort amb la música a provar-ho amb el cine, inclús crea el seu propi segell MFS Berlín) els anys van passant i de l’època més estripada plena d’energètics com l’speed es passa a ser el nucli de l’avantguarda electrònica amb l’ajuda de noves substàncies com l’èxtasi. Els DJ’s passen a ser els reis de la festa a finals dels 80, i clubs com el mític UFO són idonis perquè les raves comencin a popularitzar-se a tot Europa. D’aquells últims anys amb el mur aixecat també se’n deriven els inicis del Love Parade, una manifestació a favor de la pau que s’ha acabat convertint en un dels festivals d’electrònica més rellevant.

Trepidant i excitant, l’hora i mitja de documental es va fer curta. Com diu Blixa Bargeld, d'Einstürzende Neubauten: “M’agrada viure en una ciutat en la qual no en conec l’altra meitat”. Si voleu descobrir la cara de Berlín que probablement encara no heu ensumat, aquest dijous torna a passar-se el documental a la Sala Gran dels Cinemes Aribau.