Cultura

Llach publica un «llibre d'amor» a les víctimes de la Guerra del 1936-39

Dijous surt la seva primera novel·la, "Memòria d'uns ulls pintats"

ARA A PORTADA

Publicat el 29 de gener de 2012 a les 10:20
Lluís Llach, en una imatge d'arxiu a Sant Hipòlit de Voltregà. Foto: Adrià Costa.

El cantautor Lluís Llach publica dijous el seu primer llibre, Memòria d'uns ulls pintats (Empúries), el seu debut literari com a novel·lista. "Sóc una persona de la postguerra i per tant la meva vida, educació i aprenentatge han estat sempre en contacte amb gent que va viure la Guerra Civil i, encara que de lluny, la Segona Guerra Mundial, uns esdeveniments i uns desgavells molt forts. A mesura que passaven els anys, m'adonava que la gent que m'havia precedit havia viscut unes situacions espantoses, riquíssimes i apocalíptiques alhora", explica, referint-se als seus anys a París. "És un llibre d'amor a aquesta gent", conclou.

Llach se sincera que, "si al 2007, quan em vaig retirar, m'haguessin dit que escriuria, m'hagués posat a riure". Ambientada a la Barceloneta, la novel·la narra la història de quatre joves, dos nois i dues noies nascuts el 1920, criats en un ambient humil i llibertari que s'eixampla amb la proclamació de la República. Però tots quatre veure truncades les seves il·lusions i esperances amb la Guerra del 1936-39, i es veuen afectades, d'una manera especialment tràgica, la relació d'amor i d'amistat entre els dos nois, Germinal i David. "Per sort, a la meva vida hi intervenen molts atzars, potser sóc una persona que els convido a entrar", afirma.

A la primavera del 2007, Lluís Llach va tancar 40 anys de carrera amb tres concerts a Verges. Poc es pensava, llavors, que uns anys després publicaria la seva primera novel·la, 'Memòria d'uns ulls pintats'.

Quan era adolescent llegia molt, però "amb la professionalització del cantar, quan tenia estones, en comptes de llegir, escoltava música, feia producció...". "De cop, al 2007, vaig tenir el plaer de retrobar-me amb la lectura, em va venir la passió per llegir, tota la resta és atzar", afirma. "Un dia comences a escriure i de cop a volta t'entren ganes d'explicar coses, vaig començar així, sense adonar-me'n", assegura Llach. "Quan has explicat el què, ve l'experiència d'intentar refinar el com, i això ha estat un procés meravellós".