Xavier Amat ha escrit 'Llach. Lletra i música' Foto: Jordi Palmer / Nació Digital
-Aquest llibre no és ben bé una biografia.
-És un llibre diferent, on intento des del meu triple vessant de periodista que ha fet crítica i crònica musical, com a músic amateur i com a seguidor de Lluís Llach, gratar què puc explicar d'una persona que he seguit tota la vida, posant pel davant les lletres i músiques.
-El gruix del llibre és el comentari de les lletres?
-Sí, però en parlo en alguns casos com a seguidor, en altres com a periodista i en altres com a músic. M'han sortit cent articles que es complementen al final amb la cronologia de la seva vida i la discografia, de tal manera que la gent que llegeixi sobre una cançó pugui trobar en quins discos hi apareix.
-Fa un desenvolupament cronològic de l'obra de Llach?
-Sí, però no vaig cançó per cançó ni disc per disc, sinó que parlo del que a mi em ve de gust tant de discografia com de cançons. Però ho faig de manera ordenada, perquè crec que no puc parlar de 'L'estaca' al final de tot. Hi ha un centenar d'articles, però no són tots sobre cançons, també n'hi ha sobre músics, discos...
-Apareixen totes les cançons de Llach?
-No. De fet he intentat allunyar-me de parlar de les més clàssiques, per exemple no surt 'Un núvol blanc', perquè he fet una tria molt personal.
-Aquest és el valor del llibre, la subjectivitat que hi aporta l'autor?
-Això espero. A partir de coses que Llach ha explicat en entrevistes o concerts i des de la meva perspectiva personal explico les cançons i plantejo hipòtesis del perquè les va fer. D'un senyor que porta 40 anys a l'escenari sempre hi ha moltes coses per explicar i moltes curiositats, com el fet que en les cançons de Llach només hi surt un dia de la setmana, el diumenge, o els noms propis que surten a les cançons, o perquè surten tant els infants a les seves cançons quan ell mai n'ha tingut.
-En Lluís Llach ha llegit el llibre?
-Espero que sí. L'editorial li va fer arribar uns quants exemplars, però no se si l'ha llegit o no perquè no he pogut parlar amb ell darrerament. Ara, al llibre tampoc el deixo sempre bé ni dic que tot sigui fantàstic. D'un disc puc dir que hi ha dues o tres cançons que grinyolen.
-Però hi ha hagut alguna complicitat amb ell per fer el llibre?
-No. Per diversos motius. Primer perquè agafo en Llach com un personatge amb la carrera musical acabada, com si qui va fer les cançons ja fos una altra persona. I segon perquè si arribo a quedar amb ell per parlar del llibre i em comença a dir que si parlo d'aquesta cançó o d'aquella, m'hauria condicionat molt, i jo he volgut fer un llibre molt meu.
-L'ha trucat per resoldre algun dubte?
-No. He fet un llibre molt meu de reflexió sobre la discografia d'aquest senyor, això sí, a partir de moltes entrevistes que l'hi he escoltat i llegit i anar als seus concerts, però tampoc volia convertir el llibre en una entrevista, perquè això hauria fet perdre part de l'encant del llibre. Així puc plantejar dubtes, com el fet que al disc a l'Olympia nomes fa servir el piano en dues cançons, i fer la reflexió de si aquestes dues cançons les hauria gravat després en un estudi, perquè és molt estrany que en tot un concert només faci dues cançons a piano. Però si li pregunto, el més segur és que em digui que ni se'n recorda, però hauria perdut part de l'encant. Jo faig la reflexió i obro els interrogants.
-Les novel·les les ha tingut en compte?
-No. Volia centrar-me en el Llach músic i el Llach de cançons. També hi ha pinzellades del seu posicionament polític i social i el seu compromís amb molts temes, per no he entrat en temes com si fa vi o projectes al Senegal.
-En parlo una mica d'això. Jo personalment penso que en Llach és un dels grans noms de la música d'aquest país i faig èmfasi del fet que tot i portar l'etiqueta de cantautor, això li desborda per totes bandes. No és el clàssic cantautor de guitarreta i anar fent, perquè ha fet obres com 'Campanades a mort', que s'acosta a la música clàssica, i altres 'new age' com 'Porrera'. I a mi no em desagrada que en vida se li retin homenatges, també es fa amb Serrat i tots aquests grans noms que van tenir activitat clara contra la dictadura franquista. Han de rebre recompensa i reconeixement, no ho trobo malament.
-Hi ha gent que diu que els agrada Llach més pel que representa que pel que canta, és a dir, per la seva faceta més activista. Que li sembla?
-Que és una de les potes per les que se sustenten els cantautors, que poden tenir en un concert tot de gent que hi va més pel que reivindica que no per la seva veu, però per aquest mateix motiu hi ha gent que mai anirà als seus concerts. No em sembla malament que hi hagi gent que s'acosti a Llach més per les idees que per la música, tenint en compte que difícilment a un concert de Llach hi haurà votants del PP.
-A un votant del PP li pot agradar perfectament 'T'estimo'.
-Sí, exacte, però és complicat, perquè el posicionament ja t'aparta una mica, com a mi també em pot apartar segons quin cantant de certa ideologia.
-El pròleg és de Joan Reig.
-Sí. Intento ser una mica original i quan vaig pensar en qui em podia fer el pròleg vaig pensar que de la fornada del rock català un dels grups que em va agradar i encara segueixo són Els Pets, i Reig representa aquesta ànima més rockera però a més li agrada Lluís Llach, i el vaig trucar per aquest simbolisme.
-Joan Reig canta algunes de les seves cançons amb el grup de versions 'Refugi'.
-Sí, i va ser trucar-lo i em va dir que sí, que li passes el llibre per fer una ullada. Crec que el pròleg és un dels punts forts del llibre.
-Què li diuen els lectors?
-Que és un llibre per llegir a poc a poc, que els porta a escoltar cançons que feia tems que no escoltaven i que els serveix per descobrir coses noves i curiositats. I com són capítols curts te'l pots anar llegint i anar fent. Tot el que m'arriba és positiu i em falta saber si a en Lluís Llach li ha agradat o no.
-Aquest és un llibre ideal per a seguidors del cantant, però el recomana a gent que no li agradi Llach?
-Els seguidors de Lluís Llach són el primer grup a qui va dirigit el llibre, i el segon és aquella gent que li agrada la música i no necessàriament Llach, perquè parlo de lletres, melodies, cançons... Ara, gent que no li agradi la musica i no li agradi en Llach, això ja és més difícil.
-Amb la situació política actual, com creu que ell ho veu tot plegat, entrarà en alguna llista?
-Ara que està clar que hi haurà llista separades, crec molt probable que hi vagi. Ell està implicat en l'autodeterminació i en la defensa de la llengua. Pràcticament és la quarta pota de Forcadell, Casals i Vila d'Abadal.
-Seria la quarta Catalina?
-Sí, gairebé és això. Per tant, si les eleccions del 27-S han de ser les definitives penso que ell s'implicarà molt.
