Mai ningú, a la història del periodisme, havia dedicat tants esforços a un afer que, segons ell mateix, era insignificant. Això els està passant als ínclits cavernícoles hispanofrenètics amb la manifestació de dissabte passat a Barcelona. Tots els guardians de la "unidad patria" s'esgargamellen per activa i per passiva a dir que va ser un fracàs. Obèlix tenia raó, "Són bojos aquests romans!".

A la COPE, i amb Cristina López Schlichting de vacances, la substituta Sofia Gonzalo ha començat el programa advertint: "Que somos campeones del mundo, así que hoy no toca empezar el programa hablando ni de la  crisis ni del nacionalismo" i, per esperonar ses senyories tertulianes, ha llençat una gran frase: "¡Casi todo el mundo menos unos cuantos holandeses, ayer, era español!". Una afirmació que no superaria ni el delirant Felip II, que només va gosar dir "Nuestra es Amberes". Malgrat els esforços, Isabel Sansebastián insistia en parlar de que: "Más allá de lo deportivo, esta victoria ha producido una inflexión en el significado de la bandera y de la nación y de la patria" i, sobretot "que saliera tanta gente, o más, ayer en Barcelona a celebrar el éxito de la selección de la que había salido el dia anterior a criticar el Estatuto es un hecho significativo"

En qualsevol cas, l'heroi indiscutible de la jornada és en César Vidal que, des del seu minaret d'Esradio, i només en l'editorial ja va dir més bajanades que el conjunt de la radiodifusió troglodita. Us en he triat els sis moments més impactants. Hi "expectora" idees tant rebuscades com ara que "El nacionalismo catalán no puede conformarse con el espolio de la sentencia del Tribunal Constitucional, no porque no le dé muchísimo más de lo que legalmente debe, sino porque, por ejemplo, no entrega en sus manos la administración de justícia impidiendo así que no pocos de sus prohombres acaben sentados en el banquillo".