La relació entre una mare i una filla pot ser més bona o més dolenta, però sempre pot tenir un punt de no retorn quan la més jove anuncia que vol deixar la llar familiar, en especial si aquest desig troba davant un mur d'incomprensió absoluta per part de la més gran. Aquest és el punt de partida de 'Mares i filles', el musical de petit format que es pot veure desdel passat 10 d'abril al Teatre Gaudí de Barcelona.

  En l'obra, Nina en el paper de mare i Mariona Castillo en el de filla es discuteixen, rebreguen, estimen, insulten i odien al llarg d'una intensa hora i d'un bon grapat de cançons amb l'eficient i contundent tasca al piano de Clara Peya. És doncs un musical mínim, només dues actrius i una pianista, que en té prou amb aquests simples elements per repassar la relació maternofilial en el sempre complicat moment de l'emancipació.

Amb llibret de David Pintó i la mateixa Peya, 'Mares i filles' exposa la necessitat d'una bona bronca com a element terapèutic per afermar una relació sense renunciar ni a l'amor ni a les pròpies conviccions. “Potser calia sacsejar les nostres vides per seguir-nos aguantant”, canten Nina i Castillo. Potser sí, i sobretot si del que es tracta és de continuar estimant-se.