Martxelo Otamendi s'acomiada de la direcció del diari Berria -l'únic editat exclusivament en euskera al País Basc- i cedeix la torxa a la periodista Amagoia Mujika. Aquest dimarts tots dos han presentat la nova etapa del diari abertzale en un acte celebrat a l'espai cultural de l'Euskal Etxea de Barcelona, entre somriures, bona gastronomia i solidaritats compartides.

Sí, Otamendi es jubila. Però no es retira. Fa uns dies, en una conversa entre amics, David Fernández, referent de l'esquerra alternativa i pont entre tantes causes, li va preguntar: "I ara, què faràs?". Otamendi va respondre: "Presos i independència". Que és una manera de dir que té feina per estona... Companyia no li faltarà. "M'hi apunto", va dir el tercer interlocutor, un advocat basc amic de tots dos. 

El veterà periodista ha explicat l'anècdota enmig d'un auditori en què hi havia cares conegudes de la societat i la política, de l'editor Josep Ritort, de l'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació (AMIC) a l'exdirigent d'ERC i activista feminista Carme Porta, de l'advocat August Gil Matamala a David Fernández. I ha deixat clar que continuarà al peu del canó: "Seguiré treballant pel periodisme i pel meu país".

Otamendi és la història viva d'un periodisme de combat que mai ha perdut el rigor. Porta dècades al capdavant de rotatius vinculats a l'esquerra abertzale i la seva biografia és també la d'aquell "poble que ens han amagat", com cantava en uns versos emotius un altre referent, Raimon, en anys molt més tèrbols que els actuals i segurament dels que vindran. Otamendi nodreix també un dels capítols més negres de l'Espanya repressiva, quan va ser detingut com a director d'Egunkaria, diari clausurat per l'Estat. Va ser torturat durant cinc dies i finalment la justícia europea va condemnar Espanya per no investigar-ho.    

Amagoia Mujika és una periodista de llarga trajectòria que ha estat abans a Euskaldunon Egunkaria i Egunero, i fins ara exercia de sotsdirectora de Berria. Un diari que va néixer l'any 2003 després del tancament d'Egunkaria. Aquesta tarda, a l'Euskal Etxea, ha recollit el testimoni amb voluntat de continuïtat, ha elogiat la plantilla del diari i ha deixat clar un missatge d'optimisme: "Diuen que vivim moments difícils, però per nosaltres tots els moments ho han estat". Saber-ho és la primera lliçó per superar tots els embats.